Clientelisme a la Generalitat

S’hauria de pressuposar que un govern ha de fer bé la seva feina, però, a la pràctica, es veu que no, perquè a Catalunya tenim una directora general del Bon Govern i Qualitats Democràtiques (99.345 euros anuals). L’accés a la informació pública també hauria de ser d’ofici, en canvi, tampoc és així, perquè necessitem una comissió per garantir aquest dret, integrada per cinc persones (també a raó de 99.345 euros anuals, cadascú). Des de l’etapa ERC/Junts, tenim una Oficina del Pla pilot per implementar la renda bàsica (89.526 anuals), una competència de l’Estat, i també un «Comitè Científic» d’aquest Pla pilot. I quatre responsables d’oficines dels expresidents (121.086 euros per cap). Molt lluny queda aquella època en què CiU i PSC es retreien els càrrecs de confiança que tenia cadascú. Tanta importància li donaven que, acabat d’arribar el tripartit (gener de 2004), van comparèixer Joaquim Nadal i Carod-Rovira per anunciar, solemnement, que ja havien suprimit 43 càrrecs, amb un estalvi de 3,6 milions d’euros. Calculaven que en retallarien uns 70 dels 250 existents en l’etapa de Jordi Pujol. Per contrarestar l’opacitat convergent, el govern de Pasqual Maragall va fer pública l’escala salarial i els complements que cobrava el personal eventual. I, al seu torn, com que en el segon tripartit es va incrementar el nombre de càrrecs de confiança, Artur Mas, al cap de pocs dies de ser investit president, va anunciar que els reduiria.

Què ha passat perquè hagi desaparegut del debat polític? Molt senzill. CiU i PSC s’havien repartit el poder fins a l’arribada del segle XXI. Ara, tots ja han tocat cuixa, tots han practicat el clientelisme, la CUP inclosa. Cada canvi de govern genera més organismes i nous càrrecs, també a ajuntaments i diputacions. Tenia l’esperança, és un dir, que una persona d’aparença austera, com Salvador Illa, aprimés la mastodòntica estructura de la Generalitat que li havien deixat Junts i ERC, però al contrari. No només ha creat dues noves conselleries (n’hi ha setze, mentre el Govern Confederal de Suïssa compta amb només set ministres), sinó que s’ha inventat noves paradetes. Com que es veu que no és suficient amb una Conselleria d’Igualtat i Feminisme, acaba de crear un Consell assessor feminista «per garantir la transversalitat de gènere a tota l’acció de l’Executiu». També posarà en marxa un Centre Català d’Empresa i Drets Humans per investigar empreses catalanes amb activitat a l’estranger i perseguir vulneracions de drets humans. I no creguin que l’anomenat «finançament singular» és només un eufemisme. Tenim un Consell Assessor per al Desenvolupament de la Hisenda Catalana del Finançament Singular, amb un comissionat que cobra 120.230 euros anuals!

Amb el govern d’Illa, el nombre d’alts càrrecs ha passat de 192 a 201 i el d’eventuals de 174 a 181 (segons consta en els Pressupostos de 2026). La inflació més gran s’ha registrat a Presidència, passant de 26 a 43 alts càrrecs i de 49 a 65 d’eventuals, als quals hem d’afegir 23 càrrecs de les delegacions exteriors (dos menys que amb ERC). Només dedicades a la Comunicació, hi ha divuit persones (Pere Aragonès, amb quinze, tampoc no feia curt), fins i tot hi ha un assessor dedicat, exclusivament, a Discurs i Missatge. En el Govern català, hi ha tants càrrecs que també hi té aixopluc la dona del ministre Ernest Urtasun (Sumar), Saray Espejo, a la direcció general de Cures, Organització del Temps i Equitat, aquest càrrec es devia crear per a compromisos polítics, perquè en l’anterior govern l’ocupava Núria Vergés, germana de l’exconsellera de Salut, Alba Vergés. També ha trobat ocupació la germana de l’alcalde Collboni, com a assessora en Projectes Transversals, ves a saber el que això significa. És cert que una part significativa dels alts càrrecs estan justificats, però el rigor hauria de ser la primera norma en la gestió dels recursos públics, com passa en altres països. Igual que amb l’excés d’entitats, organismes, empreses, societats mercantils i fundacions (o les subvencions clientelars). Un exemple dels molts que hi ha és l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, aquella que destina 499.698 euros a projectes com «cossos, sexualitats i territoris lliures de violències patriarcals a Guatemala» o 349.737 euros a «ecofeminismes de Suds i Nords». El pressupost s’ha doblat des dels comptes de 2023: de 41,4 a 85,9 milions d’euros, alhora que la plantilla de personal ha passat de 56 a 88. Quins temps aquells que CiU i PSC es tiraven els plats pel cap per la despesa pública!

Subscriu-te per seguir llegint