Crua realitat

Deu ser impossible jugar pitjor del que va fer-ho ahir el Girona al camp de l’Osasuna, de la mateixa manera que deu ser impossible ser més inoperant ofensivament parlant del que va ser-ho ahir l’equip de Michel contra els navarresos. En un partit que inicialment s’esperava igualat, l’Osasuna va atropellar als gironins a la primera part, i en el segon temps, tot i la millora dels de Montilivi, les úniques oportunitats clares de gol van ser pels locals. Que el partit acabés amb 8 accions clares per marcar per uns i cap xut a porta pels altres ja ho explica tot, i tan clar va ser això que el mateix Míchel ho resumia a la sala de premsa reconeixent que Sergio Herrera no havia hagut de fer cap aturada mentre que Gazzaniga havia estat el millor del seu equip. No cal afegir-hi res més.

El que queda clar és que aquest Girona és molt fluix a camp contrari on només hi ha sumat un terç dels punts que hi ha disputat, 15 de 45. I amb la derrota d’ahir ha perdut una opció claríssima d’allunyar-se pràcticament de manera definitiva de la cua de la taula. Però no només això, sinó que els 8 punts que tenia respecte del descens fa una setmana s’han vist reduïts a 6, la qual cosa obligarà a afinar molt en les 9 jornades que queden per davant.

I parlant d’aquest futur més immediat, que arribarà després de la pausa per seleccions, que els rivals siguin el Vila-real a Montilivi, i un doble desplaçament a fora contra Reial Madrid i València no haurien d’espantar, però si hauria de servir per ser conscients que la feina ni molt menys està feta malgrat el que podia semblar fa tot just una setmana. El partit d’ahir contra l’Osasuna és una topada radical per la tranquil·litat dels de Michel i un avís clar que no es pot repetir la inoperància mostrada a El Sadar.

Subscriu-te per seguir llegint