Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Edu Sívori Alt

Poeta i Psicòleg Social

Mig segle de lluita

Imatge d'arxiu d'una concentració de les Mares de Plaza de Mayo

Imatge d'arxiu d'una concentració de les Mares de Plaza de Mayo / EFE

Es compleixen 50 anys d'aquell fatídic cop d'estat perpetrat a l'Argentina per una junta militar encapçalada pel general Jorge Rafael Videla.

Va ser un 24 de març de 1976 quan es va donarl'assalt sediciós i de facto a la democràcia d'Isabel Perón.

El cop no sols va ser militar, sinó cívic, eclesiàstic i empresarial.

Tampoc va ser improvisat. Va comptar amb intel·ligència i preparació de comandos a 'La Escuela de las Américas'de i de l'acadèmia de West Point a Panamà.

Se'ls va preparar per a entrenar-se en les detencions, tortures i desaparicions que es van executar en “chupaderos” (camps clandestins) fins a 1983, any en què es va restaurar la democràcia amb el president electe Raúl Alfonsín.

El denominat “Pla Còndor” va actuar sobre tota Sud-amèrica. A l'Argentina va ser amb la clara intenció d'implementar el pla econòmic del llavors ministre d'economia Martínez de Hoz. Un sinistre personatge que responia als interessos dels seus amics, els Chicago Boys dels Estats Units d'Amèrica del Nord.

Des del primer dia de la dictadura, les mares de Plaza de Mayo (dels desapareguts), van tenir el coratge i el valor amb els bolquers blancs dels seus fills ajustats als seus caps i a mode de mocador, d'afrontar als “milicos” i de realitzar les seves rondes en la plaça, de lluita, reclam i denúncia sobre els seus fills desapareguts.

La consigna política era molt clara: “Amb vida se'ls van emportar, amb vida els volem”.

La metodologia aplicada va ser la de la detenció, la tortura en els “chupaderos” i la posterior desaparició com per exemple la dels tristament cèlebres “Vols de la mort” (eren llançats des d'avions militars al Riu de La Plata).

Un dels botins de guerra més benvolguts pels genocides, a més del robatori d'escriptures i espoli de cotxes, habitatges o fins i tot elevisors, neveres o rentadores… eren els nens o nenes nascuts en captivitat “col·locats” a matrimonis sense fills de militars o amics de militars.

A partir del testimoniatge de detinguts i detingudes en aquests camps que han aconseguit sobreviure de l'una o l'altra manera a la barbàrie i amb l'ajuda dels organismes de drets humans i d'equips de recerca i d'antropologia forense i de l'Estat Nacional que acompanyava, es va anar aconseguint armar d'a poc a poc el puzle d'aquestes històries.

Van tenir dret de ser jutjats, situació de privilegi que no van tenir els desapareguts.

Les àvies de Plaza de Mayo fent un silenciós treball de formiga han aconseguit restituir la identitat a gairebé dos centenars dels sis-cents nens i nenes que es calcula que es va apropiar la dictadura.

La repressió cap a elles, “les boges de la plaça” els deien, també va ser des d'aquells començaments.

“Circulin” els deia la policia en trobar-les en la plaça i finalment és el que van fer, circular i circular al voltant de la històrica piràmide de maig.

Un circular que cada dia dijous fins a la data es va convertir en una ferma trobada de resistència popular al règim, arribant a ser a vegades, multitudinari.

Aquestes mares i àvies coratge, van aconseguir instal·lar la Memòria, la Veritat i la Justícia durant dècades.

Sobretot en la democràcia dels governs nacionals i populars de Néstor i Cristina (els Kirchner).

Lluitant cada dijous amb més de 80 anys damunt, les benvolgudes mares “les velles” com afectuosament els anomenem, ens van deixant per llei de vida.

Però amb cada restitució i identitat reeixida per l'ensenyament de la seva lluita, també van apareixent els fills i els nets que al costat del poble, continuen la lluita de Memòria, Veritat i Justícia gestada mig segle enrere.

El pretès negacionisme existent per part del govern neoliberal de Javier Milei sobre aquests fets provats, no fa més que reforçar la lluita del poble.

Van ser 30.000 i avui estan més presents que mai.

Mares i àvies de la plaça, el món avui els recorda i les abraça.

Nota: aquells compatriotes argentins que desitgin reivindicar aquesta lluita i repudiar el genocidi, ens ajuntem en acte de presència enfront de les portes del Ajuntament de Girona el mateix dimarts 24 de març a les 11-30 h.

Tracking Pixel Contents