Opinió
L’Església, més enllà del titular
Les informacions que atribueixen tota la culpa del conflicte de Sixena a l’Església parteix, al meu entendre, d’una simplificació que no fa justícia a la complexitat dels fets.
Ho dic amb respecte, però també amb convicció. És evident que l’Església, com qualsevol institució humana, no és aliena a errors ni a decisions discutibles. Seria ingenu negar-ho. Ara bé, convertir-la en l’únic responsable d’un afer tan complex no només és injust, sinó que impedeix comprendre’n la veritable dimensió.
El cas Sixena no es pot entendre sense tenir present el context històric en què moltes de les obres van ser traslladades. En moments convulsos, quan el patrimoni corria un risc real de desaparèixer, hi va haver actuacions que, amb més o menys encert, van permetre preservar peces que avui encara podem contemplar. Sense aquella intervenció, potser ara no parlaríem de restitucions, sinó de pèrdues irreparables.
A més, el conflicte ha estat marcat per decisions polítiques, resolucions judicials i tensions territorials que van molt més enllà de l’àmbit eclesial. S’hi han projectat interessos diversos i, sovint, el patrimoni ha esdevingut un símbol utilitzat en clau identitària. En aquest escenari, assenyalar un únic culpable resulta, com a mínim, insuficient.
També convé fer una distinció que sovint es passa per alt. Quan parlem de «l’Església», tendim a fer-ho com si fos una realitat homogènia, quan en realitat és plural i diversa. Hi ha instàncies que decideixen, certament, però també hi ha comunitats que no han tingut cap paper en aquest afer i que, tanmateix, han quedat atrapades en un relat que no han construït.
Potser el que més es troba a faltar és una mirada més serena, menys condicionada per la necessitat de trobar culpables únics. Reconèixer la complexitat no és excusar ningú, sinó fer un pas cap a una comprensió més honesta. I només des d’aquesta comprensió es pot aspirar a una veritable reconciliació.
L’Església no és perfecta, però tampoc no pot ser convertida en el boc expiatori d’un conflicte que té moltes més arrels. Forma part de la nostra història, amb llums i ombres, i també ha contribuït —sovint de manera discreta— a preservar un patrimoni que és de tots.
Reduir-la a un titular pot ser efectiu. Però no és just.
Subscriu-te per seguir llegint
- Aquest és el passeig marítim més bonic de Catalunya segons National Geographic
- Bones notícies si ets pensionista: pots reclamar fins a 4.000 euros a Hisenda si compleixes aquests requisits
- El palamosí Tomàs Brull: de pescador a xef privat de La Cala Navega
- El TSJC tomba el recurs de Palamós per cobrar als veïns el cost de les obres de la Fosca
- Els emblemàtics cavallets de la plaça del Mercat es jubilen
- Educació envia un correu a les famílies amb el sou que cobraran els professors: 39.700 euros anuals a primària i 44.500 a secundària
- Pastora torna a 'muntar follón' després de més d'una dècada amb l'inici de la gira dels 25 anys a l'Strenes de Girona
- Els barris gironins reforcen la cooperació veïnal per alertar de sospitosos
