Carta al cristià Donald Trump, president dels EUA

Hi ha moments en què la política defensora d’interessos econòmics esdevé també una qüestió moral. Escric aquestes línies pensant en vostè, senyor president, no només com a líder polític sinó com a persona que sovint s’ha presentat públicament com a cristià.

Ostentosa ha estat la seva fotografia, on amb un grup de pastors evangèlics i líders religiosos resant a la Casa Blanca que s’ha fet viral a les xarxes.

Per aquestes manifestacions cristianes m’atreveixo a adreçar-li aquesta carta: perquè, al meu entendre, el cristianisme no és només una identitat cultural i religiosa, sinó una exigència ètica.

L’Evangeli no és ambigu en el seu missatge. Al contrari, és radicalment clar quan parla dels socialment exclosos. A l’evangeli de Mateu hi trobem una frase que hauria de ressonar en la consciència de qualsevol governant i més, si s’identifica com a cristià: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu». Aquesta frase no és només espiritual; és profundament política. Parla de migrants, de pobres, de refugiats, de persones vulnerables.

Explícitament, ho manifesta el gironí Joan Planella, arquebisbe de Tarragona en una entrevista de l’Agència Catalana de Notícies Cristianes, on diu textualment (18/11/25): «Un xenòfob no pot ser un veritable cristià».

Els Estats Units han estat sovint presentats com una terra de llibertat i oportunitats. Però la grandesa d’un país no es mesura només pel seu poder econòmic o militar, sinó per la seva capacitat de protegir els més febles. Ho recordava també Martin Luther King quan deia: «La injustícia en qualsevol lloc és una amenaça per a la justícia arreu».

Com a europeu i com a cristià, observo amb preocupació algunes decisions polítiques que semblen allunyar-se d’aquest esperit. La por a l’estranger, la desconfiança envers el diferent o la temptació de governar des de la confrontació no són bons consellers per a cap democràcia.

El filòsof Emmanuel Mounier escrivia que «la persona només es realitza plenament en el reconeixement de l’altre». Aquesta idea, tan simple i tan exigent, és també el cor de l’Evangeli.

No pretenc donar lliçons a ningú. Però sí recordar que la fe cristiana no es mesura per les declaracions públiques ni per la presència en cerimònies religioses. Es mesura, sobretot, per la manera com es tracta els qui no tenen veu. Com deia també el papa Francesc: «La política és una de les formes més altes de la caritat quan busca el bé comú».

Senyor president, el poder és sempre provisional, però les decisions morals deixen una empremta duradora en la història. Potser el veritable repte no és fer Amèrica més gran, sinó fer-la més justa, més acollidora i més humana.

Perquè, al capdavall, el cristianisme no és una bandera identitària. És una crida exigent a posar-se al costat dels humiliats i els ofesos.

I aquesta és una responsabilitat que cap governant, per poderós que sigui, no pot ignorar.

Subscriu-te per seguir llegint