Desembarcament a les costes iranianes?

La nova guerra del Golf té un munt de repercussions en el nostre dia a dia; no és estrany, doncs, que aquest sigui el tercer article sobre el tema que publico, i possiblement en vindran de nous fins que aquesta guerra no acabi. Aquest capítol va de la possible escalada fruit d’un atac terrestre.

L’enviament d’un grup amfibi de l’Armada dels Estats Units a l’Orient Mitjà ha avivat el debat sobre si els nord-americans duran a terme una operació terrestre contra l’Iran. La probabilitat que finalment acabi passant s’ha multiplicat. La situació a l’estret d’Ormuz és crítica, el mercat està seriosament afectat, com es pot veure en els preus disparats dels recursos. Un bloqueig perllongat d’aquesta artèria vital conduiria a un agreujament de la crisi, a la qual podrien sumar-se els huthis amb l’estret de Bab el-Màndeb.

Per què els EUA necessiten una operació? Actualment, tenint en compte l’activitat general de les Forces Armades dels EUA, estan atacant les regions sud i sud-oest, buscant posicions de defensa aèria, unitats del CGRI i llançadors de míssils. L’afebliment del sistema de defensa aèria ja ha permès intensificar l’activitat de reconeixement aeri, i els bombarders estratègics han començat a volar cap al Golf Pèrsic per atacar l’Iran.

La tasca principal per als EUA ara és preparar un cap de pont per a l’arribada del grup amfibi a la regió. Tot i les declaracions de Donald Trump sobre la destrucció de les forces armades iranianes, els atacs continuen i no sembla que hagin de disminuir. Es planteja la situació següent: els nord-americans necessiten urgentment desbloquejar l’estret d’Ormuz, però enviar els vaixells en condicions d’atacs regulars de l’Iran és extremadament arriscat. Per això, la Casa Blanca exigeix amb tanta insistència l’ajuda de l’OTAN.

Una de les opcions restants és el desembarcament de tropes per establir el control sobre l’estret: l’objectiu principal en aquest escenari seria Bandar Abbas, ja que és el baluard clau de l’Armada iraniana, situat just a l’estret d’Ormuz. Des d’allà, els iranians exerceixen tot el control sobre la navegació. Tot i això, en aquesta opció, mantenir una gran ciutat seria una tasca molt complexa, ja que els iranians, fins i tot sota els atacs, conserven la logística cap a la ciutat.

Un altre factor que els EUA han de tenir en compte és garantir el control de les illes properes a l’estret d’Ormuz. A la sortida de l’estret hi ha diverses illes més petites on els iranians, en temps de pau, van desplegar radars. Són petites en mida, però ofereixen una visió completa de l’estret. Una operació d’aquest tipus s’ha de planificar fins al detall més mínim, i els objectius i les tasques han d’estar clarament definits.

A jutjar per les declaracions de Trump, no té una imatge completa del potencial de combat actual de l’Iran, cosa que complica l’avaluació dels riscos i la planificació de la missió en general. Acció, reacció, improvisació: tot es pot complicar més.

Subscriu-te per seguir llegint