Profetes

S’ha fet sempre, però la pandèmia ho va intensificar: tenim l’obsessió de reivindicar (i tornar a veure) aquelles ficcions que han predit el nostre present. Històricament, ha passat amb les distopies, perquè són les que més escenaris han construït, però des de fa un temps, i més concretament el que ha passat des que Trump va arribar a la Casa Blanca, ho centrem més en els conflictes geopolítics. Quan va esclatar la guerra a Ucraïna, es feia inevitable pensar en la Guerra Freda, en la sèrie de The Americans i en l’incomptable nombre de thrillers sobre els deliris de grandesa de la Rússia prototípica. Amb la massacre a Gaza, van tornar a tenir interès els documents audiovisuals que alertaven sobre una situació de dècades mostrant un punt de vista que la indústria cinematogràfica i televisiva, majoritàriament dominada per lobbies jueus, acostuma a silenciar. Després de Veneçuela, tothom va destacar aquell moment de Jack Ryan en què s’anticipava, gairebé literalment, el que va culminar amb la detenció de Nicolás Maduro. Amb l’Iran, la gran recordada és Homeland, la sèrie que ha fet més profecies que Els Simpson. Normal, perquè tres de les seves vuit temporades tenen Teheran com a escenari, i en tots els casos s’apunten possibilitats que d’una manera o l’altra s’estan complint. Però més enllà de la capacitat de totes aquestes ficcions per fer bons pronòstics, aquí la veritable valentia és la d’aquelles obres que parlen del present gairebé en directe per fer una denúncia tan eloqüent com necessària. Al darrer episodi d’aquesta obra mestra titulada The Pitt, hi ha una llarga i tensa seqüència en què es mostren les conseqüències de les accions de l’ICE. És un moment duríssim i que té un gran valor perquè queda clar que els seus responsables l’han concebut en temps real, és a dir, que l’han volgut incloure quan el tema és vigent. Es podrien haver esperat a la següent temporada, però volien que el seu crit ressonés ara i aquí. Segur que els comportarà crítiques, i problemes polítics. Però és així com es combat el monstre: quan es creu impune.

Subscriu-te per seguir llegint