Montero no volia deixar el Govern

George Lakoff recomanava a Zapatero, quan encara no exercia d’ambaixador de Maduro, que mantingués el seu discurs sobre els intents del rival de desviar-lo. També Pedro Sánchez ha perdut fins i tot el seu olfacte indiscutible. Divendres va rebutjar preguntes sobre la condemna a María Jesús Montero al desterrament andalús, per la qual cosa l’anunci de la data electoral de Moreno Bonilla ha agafat igualment desprevinguts el president i la seva vicepresidenta. La loquaç titular d’Hisenda se sent tan despitada que s’aferra al fet que «la meva sortida del Govern és imminent» sense fixar-la, o denuncia «l’avançament de la convocatòria electoral» com si fos trampós. S’aferra al seu escó a Madrid «perquè vull mantenir el meu dret a la plaça hospitalària», tot i que està assenyalant que en cap cas pasturarà l’oposició al Parlament andalús.

Montero es refugia vanitosa en «l’aposta que he fet jo en venir-me’n a Andalusia», quan compleix una ordre del seu cap. La loquaç enxampada a contrapeu s’aferra a la seva pertinença al «cercle íntim» de Sánchez. Tot i que «la persona que em substitueixi presentarà els Pressupostos de l’Estat», aclareix que li ha deixat la feina feta, una bufetada innecessària al seu successor.

S’hauria de repetir a cada frase que Montero, un cognom desgraciat en la política espanyola actual, no tenia cap gana de deixar el Govern. Llançada als lleons abans anomenats votants, ha rebut el reconeixement de Jorge Azcón en comparar-la des del masclisme amb Pilar Alegría, una esquitxada per Aldama i l’altra per Salazar. Tanmateix, el comentari des de l’Aragó s’esmorteeix en recordar que la vicepresidenta va exaltar la calvície de Tellado. Va deixar clar que la campanya es lliurarà contraposant Adamuz a les mamografies, abans de barrejar la sanitat amb les bases militars. Desxifrant a les palpentes el seu discurs inintel·ligible, la postura de Sánchez contra la guerra hauria protegit d’una represàlia iraniana la comunitat de les bases de Rota i Morón. Per si el PSOE necessita explicar-se la seva cascada de derrotes autonòmiques.