Pel pedregar cap al col·lapse

Segons la Cambra de Barcelona, Catalunya necessita una inversió de 53.800 milions en infraestructures, d’avui fins al 2043, «per evitar el col·lapse».

És que encara no hi havíem arribat?

Tranquils: gairebé ja hi som.

El carro de Rodalies va pel pedregar, talment sembla que es mogui amb rodes quadrades sobre vies abonyegades per túnels de sorra. El sistema de carreteres de l’àrea metropolitana fa temps que ha passat el llindar de la saturació, i les vies que hi convergeixen, també. Quan plou els pobles petits queden aïllats per les esllavissades, i sovint sense xarxa de telefonia. El sistema educatiu treu males notes i els mestres estan enrabiats per l’esgotament i esgotats d’estar enrabiats, mentre els barracots esdevenen la «nova normalitat». Els metges de la sanitat pública denuncien que les dificultats de la carrera no compensen els sous que se’ls paguen, la pressió que suporten i les males cares dels pacients atrapats en les llistes d’espera. Els governants presumeixen del creixement del PIB però el poder adquisitiu dels salaris s’estanca mentre el cost de l’habitatge es dispara any rere any, fins convertir-se en un luxe. Aconseguir ajudes implica un laberint burocràtic i les hores concertades es compren als locutoris. La justícia bat rècords de lentitud, així pel civil com pel penal, i recórrer-hi equival a comprar loteria. Als pagesos l’esforç no els surt a compte i als pescadors no els deixen pescar. L’amanida demogràfica ha assumit més ingredients dels que pot integrar sense que es talli la maionesa. La llengua recula i la gent «es cau» als diaris. Si Europa ens mira, és de reüll. Els partits polítics són incapaços d’acordar uns pressupostos i de fer pinya a Madrid per arrencar un finançament suficient. Etcètera (substitueixin aquest «etcètera» per tot el que els vingui al cap). Col·lapse, diu?

Un corol·lari de la Llei de Murphy ens avisa que «per molt dolenta que sigui, tota situació és susceptible d’empitjorar». També la nostra? Segur que sí. Només calen uns quants anys més de balances fiscals extractives, inoperància política clamorosa i dinàmica econòmica desequilibrada, amb l’ajuda de l’anunciat cop de pèndol espanyol cap al nacionalpopulisme i de les conseqüències de la guerra de l’Iran, que ara mateix són una incògnita però s’han guanyat el dret a tenir-nos amb l’ai al cor. El col·lapse de la xarxa d’infraestructures de Catalunya, sobre el que alerta la Cambra de Barcelona, també passa per l’estret d’Ormuz.

Subscriu-te per seguir llegint