Bany de realitat a la Catalunya Nord

La contundent victòria de Louis Aliot (Reagrupament Nacional) a les eleccions municipals de Perpinyà ha deixat en estat de xoc l’independentisme català. No se’n saben avenir que la ultradreta hagi guanyat destacades alcaldies a la Catalunya Nord (o sud de França). Aliot, que ha governat des del 2020 d’esquena al catalanisme que havia recuperat Jean-Paul Alduy (alcalde entre 1993 i 2009), va suprimir el lema de la ciutat «Perpinyà, la catalana» pel de «Perpinyà, la radiant», va retirar la senyera durant la festa major del 2023, va posar traves al nou liceu de la Bressola i va presentar una demanda judicial a una entitat que havia usat l’expressió «Perpinyà, la catalana». Amb aquesta carta de presentació, ha rebut el suport majoritari dels veïns de Perpinyà. Sembla que tampoc va servir de gaire la presència de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, a la capital del Rosselló, segons va explicar a la xarxa X quatre dies abans de les eleccions: «Ahir vaig anar fins a Perpinyà per donar suport al candidat a la batllia de la coalició entre ecologistes i la França Insubmisa que proposa un canvi de polítiques cap a l’esquerra i impulsar relacions entre el nord i el sud de l’Albera». Aquest candidat va quedar quart.

Aliot, exparella de Marine Le Pen, es proclama «antiindependentista», fins i tot manté una certa distància amb Aliança Catalana: «Escolto els discursos de Sílvia Orriols (sobre immigració)», però «és encara més independentista que els altres (polítics catalans) i no és fàcil discutir amb ella. Cal dir les coses com són», va declarar a l’Agència Efe cinc dies abans de les eleccions. Però, segurament, per al nacionalisme català ha sigut més difícil de digerir el canvi de jaqueta de l’exalcalde de Perpinyà Jean-Marc Pujol, del partit Els Republicans, el centredreta tradicional francès, que ha passat de rebre amb tots els honors a Carles Puigdemont, quan va celebrar un multitudinari acte el febrer de 2020, i dos anys abans, a Quim Torra, amb un llaç groc a la solapa, a donar suport a Louis Aliot: «Un petit terratrèmol a Perpinyà», titulava el diari Le Parisien el passat 13 de març. Jean-Marc Pujol, que és originari de l’Estartit i estiueja al Cap de Creus, ha passat de dir fa sis anys que «ara no m’inquieta pas Perpinyà, sinó que el Front Nacional sigui important a tot França» a proclamar que «sempre he estat un home de dretes, demano un vot per a la llista de la unió de la dreta i el poble, la de Louis Aliot». De fet, antics companys de la seva candidatura de 2020, derrotada per l’actual alcalde, anaven aquest any a la llista d’Aliot, entre ells la seva parella i el seu exprimer adjunt. Ves a saber si aquest apropament del centredreta gaullista a la ultradreta de Le Pen és un avenç del que pot passar a curt termini a la Catalunya del sud (a Manresa, ja hi ha un laboratori: Junts s’ha aliat amb l’exlíder del Front Nacional).

No obstant això, a l’independentisme català, més que la victòria, previsible, de Louis Aliot, li ha fet molt de mal que la ultradreta hagi aconseguit l’alcaldia d’Elna (9.200 habitants), un municipi simbòlic per l’antiga maternitat dels exiliats republicans, i a on governava, des de feia vint anys, el comunista i catalanista Nicolás García, que va ser jutjat l’any 2023 per haver utilitzat el català als plens municipals. El tribunal de Montpeller, en un judici al qual van assistir Oriol Junqueras i Laura Borràs, va anul·lar els acords sobre l’ús del català. L’ultradretà Steve Fortel, un candidat considerat fins i tot més radical que el Reagrupament Nacional de Le Pen, va superar la candidatura d’André Trives, en la qual figurava de número tres l’exalcalde Nicolás García. La consolidació de la ultradreta va molt més enllà de Perpinyà. També s’ha imposat a Ribesaltes (9.270 habitants) i Cànoes (6.616 habitants), notícies que, sorprenentment, han passat desapercebudes a la majoria dels mitjans de comunicació catalans, més preocupats per les eleccions a Castella i Lleó, o a l’alcaldia de París i Marsella, que no discuteixo que no siguin importants, que no pas pel que succeeix aquí, a la cantonada. Igual el silenci és degut al fet que ens estan quedant uns «Països Catalans» preciosos amb PP i Vox governant al País Valencià i a les Illes Balears, la ultradreta a Perpinyà i la seva àrea metropolitana, i amb la previsió que una quarta part del Parlament català estigui constituït, més d’hora que tard, per diputats d’ultradreta (Aliança Catalana+Vox).