El gironisme del xuixo

Devem a la tasca divulgadora del periodista i amic Salvador García-Arbós, a la cura i interès que flequers i pastissers hi han posat i amb l’orgull gironí amb la qual els ciutadans en parlen i en mengen que el xuixo hagi reeixit als darrers anys i sigui avui, reconegut arreu, un dels grans símbols de la ciutat (evidentment les comarques també en són protagonistes). Segur que els lectors compartiran amb mi el següent: a moltes trobades d’amics amb dinar o sopar fora de Girona, la resta de comensals esperen la nostra arribada amb la seguretat que portarem entre mans una safata de xuixos. I no els podem decepcionar, sort que hi ha molta gent que fa bons xuixos. De la mateixa manera, visitants i turistes no deixen d’aprofitar que els tenen a la vista als aparadors de molts establiments per degustar-los o dur-los a casa.

En Salvador i servidor, igual que altres companys, compartim la condició de mentors que el recordat cronista gastronòmic Jaume Font va tenir respecte a nosaltres. I especialment amb la manera que valorava i difonia la cuina, les tradicions, els professionals i les coses del menjar de les comarques gironines. Li agradaria el que ha passat amb el xuixo. En Salvador va impulsar la celebració del centenari del xuixo el 2018 recordant el primer que es va despatxar a la pastisseria de l’Emili Puig amb tota la llegenda de la recepta original portada per un francès que és una història magnífica. I a continuació encetant la celebració del campionat del món del xuixo de crema amb les pautes tradicionals dels pastissers gironins. Un cop tancada la pastisseria Puig, en Julià Castelló fou pioner a descobrir com popularitzar el xuixo. El record que en tinc de petit dels desapareguts Roca, Negre, Campistol, Pratdesava, Saratoga, Verdaguer o El Cisne entre moltes d’altres, igual que els que s’han mantingut, encara oberts, al llarg del temps o han anat incorporant-se és llavors d’un xuixo gros, de capa molt gruixuda, ben oliós i inundat de crema. Fàcil per tacar-te.

Però el xuixo viatja i és un èxit. No només perquè en portem arreu i en venen a buscar des de fora. El campionat del món del xuixo que encertadament va posar en marxa en Salvador amb l’aval de les escoles i organitzacions gremials de pastisseria de Girona i Catalunya per garantir la seriositat del procediment i d’un reglament que és respectuós amb la definició del que és un xuixo de Girona, és un bon exemple. Els campionats de les primeres edicions han viatjat a Banyoles (Pedrés), Santa Perpètua de Mogoda (Pa Artesà del Vallès), L’Escala (Juhé), Poble Nou de Barcelona (Triomf) i Santa Coloma de Farners (Trias), fet que demostra l’extensió de la popularitat del xuixo. Però entre el públic local quedava una mica el puntet que no guanyés ningú de Girona. Fins aquest any que, em sigui permés una mica de xovinisme, ha salvat l’honor gironí en Josep Maria Tornés de la Pastisseria Tornés, que comparteix amb la seva mare la senyora Enriqueta, que encara despatxa i la seva germana Elena. Un lloc de reputació i referència, per cert ,els seus tortells de crema, excepcionals, han presidit totes les convocatòries familiars on jo era el responsable de les postres.

Apreciava el xuixo de Can Tornés com d’altres de Girona perquè en menjo sovint. També els que fan a Can Reverter, l’Armengol, la Puntual, en Castelló o el Forn Montserrat. N’hi ha d’altres. Aquest any en Salvador em va permetre estar a la reunió del jurat compost per professores d’escoles de cuina, oficials de pastisseria jubilats, propietaris de pastisseria, guanyadors d’edicions anteriors i periodistes com en Jordi Basté que aquest any era el president del jurat i fou proclamat xuixaire d’honor per la difusió que en fa especialment quan diàriament a les vuit del matí, al seu programa radiofònic que és el de més audiència de Catalunya, enceta les notícies preguntant-se «a qui se li travessarà avui el xuixo?». Una dotzena de persones que no poden parlar entre elles mentres van provant els xuixos sense saber de qui són, només un número que l’identifica. Quan es té la classificació final sobre els tres primers es poden fer comentaris. No va fer falta perquè la decisió del jurat va ser unànime. Fins una estona després no sabíem que era el de Can Tornés i el campionat es quedava a Girona.

Ho va dir en Basté al seu discurs: «El xuixo no és només un dolç. És una escena. És un record en alta definició. És la meva mare traient-me de la pastisseria Rovira d’Horta amb un botí que valia més que qualsevol joguina: un xuixo. Un sol xuixo. Perquè en aquella època no calia més».