Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Vanessa Apablaza

Dia Internacional de la Visibilitat Trans

El 31 de març se celebra el Dia Internacional de la Visibilitat Trans, una jornada dedicada a reconèixer les persones trans, reivindicar els nostres drets i denunciar les discriminacions que encara patim arreu del món. Lluny de ser només una data simbòlica, aquest dia és també una eina de lluita i consciència social. La visibilitat és clau perquè trenca el silenci, combat els estereotips i posa nom a realitats sovint ignorades. Però també comporta riscos: en molts contextos, ser visible significa exposar-nos a l’odi, la violència i l’exclusió. Vivim una realitat marcada per la violència, els darrers dies han tornat a evidenciar que les agressions contra persones trans no són casos aïllats, sinó part d’un problema estructural. Un dels casos més recents ha tingut lloc a La Bañeza (Lleó), on una dona trans va patir una agressió brutal per part d’un grup de persones. Segons les informacions, l’atac es va iniciar quan la víctima va intentar utilitzar el lavabo d’un bar i va ser increpada amb insults trànsfobs. Posteriorment, va ser colpejada amb extrema violència, patint múltiples contusions i lesions greus, amb risc fins i tot de perdre un ull. Dies després, cinc dones joves van ser detingudes com a presumptes autores de l’agressió, que incloïa insults i una pallissa en grup. En alguns relats, fins i tot es parla de lesions com fractures i atenció hospitalària immediata. Aquest cas no és excepcional. Segons dades recents, les agressions físiques i verbals contra el col·lectiu LGTBI+ han augmentat de manera alarmant en els últims anys, arribant a afectar un percentatge molt més elevat de persones. Les entitats socials adverteixen que aquesta violència no sorgeix del no-res. Es troba alimentada per discursos d’odi, la desinformació i la manca de polítiques efectives de protecció. En alguns territoris, fins i tot, encara no existeixen lleis específiques que garanteixin els drets de les persones LGTBI+. A més, moltes agressions no es denuncien, fet que invisibilitza encara més el problema. Tal com apunten l’LGTBI-fòbia continua present en molts àmbits de la societat, des de l’espai públic fins a l’esport o l’entorn digital. Davant d’aquest context, el Dia de la Visibilitat Trans adquireix un significat encara més profund. No es tracta només de celebrar identitats, sinó de reivindicar el dret a viure amb dignitat, seguretat i llibertat. La visibilitat és també una forma de protecció col·lectiva: genera referents, construeix comunitat i obliga la societat a mirar de cara una realitat que sovint s’ha volgut ignorar. El 31 de març és una crida a l’acció i ens recorda que la lluita pels drets de les persones trans continua sent urgent. Calen polítiques públiques, educació en la diversitat i una resposta contundent davant qualsevol forma de violència. Però també és una responsabilitat col·lectiva: denunciar l’odi, donar suport a les víctimes i construir espais segurs per a tothom. Perquè la visibilitat no és només existir: és resistir, reivindicar i transformar.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents