Nou setge al català

El català torna a ser atacat allà on més s’hauria de defensar: a l’escola. La decisió del TSJC d’executar la sentència que anul·la part del decret lingüístic no és una simple resolució judicial. És un nou cop contra la llengua històrica de Catalunya i contra un model educatiu que ha estat essencial per a la cohesió del país. Els impulsors menyspreen una llengua sota el fals paraigua de defensar-ne una altra. Més que res, perquè només n’utilitzen una. I només volen fer-ne servir una.

Fa massa anys que el català viu a la defensiva, sota sospita, com si hagués de demanar permís per existir. Sota un setge constant. I això és profundament injust. Mentre el castellà és omnipresent als carrers, a les pantalles, a les xarxes i en gairebé tots els àmbits de la vida quotidiana, encara es pretén fer veure que és el català qui ocupa massa espai, que parlar-lo és ser mala gent o un atac a una altra persona.

L’escola ha estat un dels pocs refugis reals de la llengua al llarg de les darreres dècades, un espai on el català podia continuar sent columna vertebral de convivència, d’igualtat i de futur. La immersió lingüística no ha estat un instrument d’exclusió, sinó una eina de país: per unir alumnes d’orígens diversos, per garantir oportunitats i per mantenir viva una llengua que forma part del que som. Per aprendre les dues llengües.

Aquesta nova ofensiva contra el català no pot assumir-se amb normalitat. No podem resignar-nos a veure com el català és sempre la llengua que recula, la que cedeix, la que ha de justificar-se eternament. La que «com que és petita ha de ser minoritzada». Defensar-la a les aules no és imposar res a ningú. És defensar la història i la cultura.

Subscriu-te per seguir llegint