Executar per avançar: una assignatura pendent a Girona

Girona és una ciutat amb capacitat i ambició. Ho demostren els seus projectes, les iniciatives i els pressupostos que aprova any rere any. Però hi ha una realitat que no es pot ignorar: una part important de les inversions previstes no s’arriba a executar.

No es tracta d’un fet puntual, sinó d’una dinàmica repetida en el temps que obre una distància entre el que es planifica i el que finalment s’executa. I aquesta distància té efectes directes sobre la vida quotidiana dels ciutadans.

Darrere de cada inversió no executada hi ha un projecte que no arriba, una millora que s’endarrereix o una necessitat que queda pendent. Parlem de carrers, equipaments, manteniment urbà, espais públics i serveis que haurien de contribuir a fer una ciutat millor, més ordenada, funcional i amable. Quan això no passa, la percepció és clara: la ciutat no avança al ritme que podria i necessita.

Els pressupostos no són només una previsió comptable. Són un compromís polític i institucional. I aquest compromís té una base molt clara: els diners públics provenen de l’esforç dels ciutadans. Quan aquests recursos es recapten per millorar la ciutat però no es transformen en accions concretes, es genera una desconnexió que acaba afectant la confiança en les institucions.

Les causes poden ser diverses: la complexitat dels procediments, la rigidesa de la contractació pública, les garanties jurídiques, la capacitat de gestió interna o la coordinació entre diferents nivells de decisió. Probablement no hi ha un únic factor, sinó una suma de condicionants. Però el que és evident és que aquesta situació no es pot cronificar.

Quan els problemes es repeteixen exercici rere exercici sense una resposta efectiva, el que es posa de manifest és una manca de lideratge i d’impuls polític. Governar no és limitar-se a administrar la inèrcia ni a descriure les dificultats a les xarxes; tampoc és fer propaganda de la gestió ordinària del dia a dia. Governar és identificar els obstacles, establir prioritats i mobilitzar l’organització municipal per superar-los.

La manca d’execució pressupostària no pot convertir-se en una realitat assumida. Quan això passa, es transmet la sensació que no hi ha un rumb clar, que no existeix una estratègia definida per desbloquejar projectes i que l’acció de govern queda atrapada en la gestió del dia a dia.

La gestió pública exigeix capacitat d’execució, però també transparència. La ciutadania té dret a saber quin percentatge d’inversions s’executa, quins projectes es retarden, per què passa i quines mesures s’adopten per corregir-ho. Sense aquesta informació, el debat públic es debilita i augmenta la desconfiança.

Els ciutadans no esperen grans discursos. Esperen resultats. Esperen que allò que s’anuncia es faci, que els projectes avancin i que la ciutat millori de manera tangible.

Girona no parteix de zero. Té estructura, professionals qualificats i capacitat financera. Però cal que tot això es tradueixi en acció efectiva. Executar els pressupostos és, en definitiva, governar: transformar la planificació en realitat i donar resposta a la confiança que la ciutadania diposita en les seves institucions.

Perquè una ciutat que planifica, però no executa, és una ciutat que es queda a mig camí, que no avança, que es queda enrere.

Subscriu-te per seguir llegint