Envair-nos sí, avisar-nos pel vent, no

L’11 de febrer, mentre els docents omplien els carrers per reclamar millores laborals i salarials, la Generalitat va anunciar la suspensió de l’activitat educativa, universitària, esportiva i sanitària no urgent per l’endemà a tot Catalunya pel fort episodi de vent que havia de sacsejar especialment les comarques del litoral i prelitoral de Barcelona, fent una crida a evitar desplaçaments i a fer teletreball. Protecció Civil va enviar un ES-Alert perquè tothom n’estigués al cas. La ventada es va saldar amb una víctima mortal a Barcelona però a Girona no es va moure ni una fulla, un fet que va indignar bona part de la ciutadania i de l’empresariat gironí per l’alerta generalitzada i el «centralisme barceloní».

Des de diumenge, però, s’han mogut fulles, han caigut arbres i fins i tot les ratxes de vent han arrencat una de les lletres del cartell dels Ocine de Platja d’Aro. I és que els veïns d’aquest municipi del Baix Empordà -un dels més castigats per les ventades dels darrers dies- han vist com el vent ha fet caure arbres (alguns sobre parcs infantils), ha fet miques vidres d’aparadors, ha destrossat mobiliari urbà i fins i tot ha provocat despreniments d’elements en la façana d’una de les botigues de l’Avinguda de s’Agaró. I és que tot i que Protecció Civil va enviar el dia abans una alerta als mòbils de l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya per evitar desplaçaments i activitats a l’exterior, es deuria oblidar dels veïns del Baix Empordà, que estan vius de miracle. A la ciutat de Girona, amb petits i grans atònits a peu de carrer entonant a marxes forçades un Parenostre, un Avemaria i un Credo mentre els tendals dels comerços amenaçaven amb esparracar-se en qualsevol moment, tampoc va sonar cap alerta. El missatge, aleshores, ja no és el d’extremar la precaució, sinó que el que passi fora de l’àrea metropolitana els importa ben poc si no és per envair-nos.

Subscriu-te per seguir llegint