Del ‘Guernica’ a ‘La família Soler’

L’únic que té el Guernica de basc és el nom, ja que va ser encarregat i pagat pel govern espanyol i va ser pintat a París per un malagueny que abans havia viscut a la Corunya i a Barcelona. Ja és casualitat que entre tants llocs -Madrid, França, Andalusia, Galícia i Catalunya- no aparegui el País Basc ni de reüll, i en canvi sigui el lehendakari qui el reclami. Si almenys Picasso hagués assistit a algun partit del Athletic, però és que ni això, el paio preferia els toros. I les dones, és clar, però tampoc es té notícia de cap guipuscoana al seu llit, així no hi ha manera.

L’únic argument per al trasllat és el nom i el que representa, però si triomfa aquest peculiar argument, no donarem l’abast. Després que marxi el Guernica, serà La rendició de Breda, de Velázquez, qui haurà d’abandonar el Museu del Prado i ser traslladat a la ciutat holandesa de Breda, o almenys a la població gironina del mateix nom, no cal posar-se exquisits, el que compta és el topònim. Les senyoretes d’Avinyó, del mateix Picasso, no pot continuar exposat en el MOMA de Nova York, si bé com que no fa referència a la població francesa sinó a un prostíbul del barceloní carrer de Avinyó, ens conformem que sigui exposat a qualsevol puticlub, no mereixen les senyoretes pitjor tracte que el cavall del Guernica. La daliniana Madonna de Portlligat ha d’anar-se’n del Fukuoka de Tòquio i anar a parar a alguna taverna de la població costanera, perquè li toqui la tramuntana. Més complicat serà traslladar tots els quadres de Van Gogh que porten en el títol -i que retraten- la població d’Arlés. Res, comparat amb els milers de Cristos que innombrables artistes han pintat al llarg de la història: seran tots degudament empaquetats i enviats a Jerusalem, on va tenir lloc la crucifixió, allà quedaran amuntegats els uns sobre els altres per falta d’espai, però estaran on van passar els fets, com mana el Guernica. Serà un Crist, però en fi.

I arribem al moll de l’assumpte: ja n’hi ha prou que La família Soler, també de Picasso, s’exhibeixi a Lieja, on no viu cap Soler, si a casa tenim parets de sobres per a penjar-lo. A falta de lehendakari que posi el tema en marxa, tenim a la mateixa Bèlgica un expresident de la Generalitat fugat i amb temps lliure, que pot iniciar els tràmits.

Subscriu-te per seguir llegint