La Lluna de les conspiracions

Mig segle després que l’home trepitgés per primera vegada la Lluna, encara hi ha gent que nega aquella proesa i la considera una mentida. La NASA torna ara a fer-ne una altra, si bé els astronautes de la missió Artemis II no baixaran al satèl·lit com va passar aleshores. Aquesta vegada no passejaran per la superfície lunar, un detall que revifa les teories de la conspiració.

Els que no es creuen res han publicat nombrosos llibres per desmentir l’allunatge. Al·leguen que la bandera americana plantada per Neil Armstrong, èmul de Colom, onejava sense cap aire que ho justifiqués; o que l’ombra de l’astronauta la projectaven els focus d’un estudi de rodatge.

A aquestes conjectures cal afegir-hi encara el fet que l’expedició de l’Apol·lo 11 no trobés cap rastre de gallecs a la Lluna. No és una circumstància menor, si es té en compte que els galaics són a tot arreu i ja corrien aleshores rumors que hi havien establert un Centre Gallec. Potser l’Artemis els albirarà ara a la cara oculta del satèl·lit.

També la Societat de la Terra Plana va impugnar des d’Amèrica la veracitat del viatge lunar, argumentant que a les fotos suposadament preses des de la Lluna s’hi veia, al fons, una Terra ben rodona. Evidència clara que tot plegat era un engany.

La teoria més elaborada apunta que l’arribada a la Lluna va ser en realitat una posada en escena dirigida per Stanley Kubrick, genial cineasta que hauria utilitzat per a l’ocasió algunes tècniques de muntatge del seu 2001, una odissea de l’espai.

La hipòtesi va ser analitzada en un documental francès amb el títol d’Operació Lluna, en què s’aportaven testimonis autènticament falsos de l’exministre d’Afers Exteriors nord-americà Henry Kissinger, del de Defensa, Donald Rumsfeld, i del d’un director de la CIA. I fins i tot el de la vídua de Kubrick.

Va importar poc que en les imatges finals s’observés diversos participants fent broma sobre el contingut humorístic del documental. El mal costum d’abandonar el cinema abans dels títols de crèdit de les pel·lícules va propiciar que molts espectadors s’ho prenguessin seriosament. Tant, que durant anys els conspiranoics el van continuar citant com a font d’autoritat per a les seves teories negacionistes.

Es desconeix, en tot cas, per a què s’han gastat 93.000 milions de dòlars la NASA i els seus associats en l’enviament de la tripulació que aquests dies va fent voltes al voltant de la Lluna. La primera expedició de 1969 responia, certament, al duel espacial que fa cinquanta anys i escaig mantenien els EUA i l’URSS: els dos grans imperis del moment. Però això ja és història.

Desapareguda la Unió Soviètica, no hi ha cap raó aparent perquè els ianquis continuïn competint per demostrar qui té el coet més llarg. Tret que els xinesos, sempre tan discrets, estiguin ordint alguna gesta espacial de la qual encara no en sabem res. La Lluna abunda en misteris.

Subscriu-te per seguir llegint