Míchel sí, Míchel no...

A cada setmana que passa, surt un nou rumor d’algun equip que vol Míchel de cara la pròxima temporada. I mentrestant, el mateix tècnic deia aquest passat diumenge que era feliç a Girona i que aquí treballa a gust. Per tant, la porta del seu futur pròxim continua oberta sense saber-se ben bé cap on girarà.

El que queda clar és que Míchel sembla que ha tocat sostre amb què pot fer esportivament a Girona i també que, igual que va ser-ho de jugador, és un esportista sempre amb ganes de millora i superació.

Només això, per si sol ja parlaria de manera clara de la necessitat de fer un canvi d’aires i buscar un nou projecte esportiu tenint en compte que no és un entrenador dels que es col·loquen en les banquetes que queden lliures, sinó que amb la tasca feta a Montilivi s’ha guanyat el dret d’anar a la banqueta que més li agradi, si en té l’oportunitat.

L’altre aspecte important és si ell es veu preparat per assumir segons quin repte se li pugui posar al davant, si aquest és de certa volada. Perquè el que si sembla clar és que si marxa de Montilivi, no serà per anar a un conjunt de la mateixa condició del Girona FC, sinó per fer aquest salt endavant pel qual fa anys que viu i treballa.

Vist des de fora, sembla clar que després de cinc anys, un ascens, una temporada espectacular amb lideratge de primera inclòs, una Champions i quatre permanències seguides -s’hauria de donar per feta l’actual-, seria més normal un pas endavant, que una repetició del mateix que ha viscut aquests darrers mesos, amb precarietat de plantilla, certa solitud en segons quins moments i certesa que l’entitat no creixerà econòmicament prou per a oferir-li els reptes que pot tenir en un altre lloc.

Però serà el Míchel, entrenador i persona, qui decideixi què fa, després de segellar la permanència.

Subscriu-te per seguir llegint