La confusió dels casos de corrupció

María Dolores de Cospedal ha de ser processada, en sobren motius, però, en quin escàndol. Rajoy també és presumpte culpable, o es tracta de Feijóo? Regna la confusió en els casos de corrupció. Es reconeix amb prou feines l’esposa i el germà de Pedro Sánchez, protagonista ubic, però la resta de participants en els embolics de la família monclovita són comparses sense frase. L’espectador aclaparat es planteja si Kitchen és el procés a la policia patriòtica, tot i que sempre s’encerta apostant que Villarejo està enfangat en qualsevol escàndol. És el Joker. La situació es complica en apel·lar al repugnant muntatge contra algú anomenat Urban, perquè el fill adolescent preguntarà: «què és Podem?».

La turbamulta ingovernable dels casos de corrupció empitjora perquè els oficiants de la informació sobre els escàndols tenen tanta soltesa, que es neguen a rebaixar-se a l’altura d’una audiència desbordada i, per tant, desatenta. Els experts haurien d’obligar-se a començar de zero en cada imputació, declaració judicial i processament, a rebaixar-se a una sinopsi sense sobreentesos. Complirien així la regla instaurada per Netflix a les seves sèries, per facilitar el recordatori que qui els està parlant és el cunyat de l’assassí.

En la cerimònia de l’ofuscació per sobredosi corrupta, què passaria en cas que la setmana passada s’hagués preguntat a l’afició si ja s’ha celebrat el judici de la Kitchen. Per a excel·lent, es podria inquirir si Bárcenas és ara acusat, com acostuma, o només víctima. La situació empitjora en projectar-se cap al passat. Hi ha algú que pugui distingir González de Granados, al sanedrí d’Esperanza Aguirre? L’altra superproducció judicial correspon al «cas Koldo». Amb només dos anys en cartell, està més ben ancorat a la ment del públic, un clar desavantatge del PSOE en els seus intents de desviar el focus cap al PP. Per no parlar que Ábalos és una creació shakespeariana molt per damunt de Fernández Díaz. n

Subscriu-te per seguir llegint