Jornada retro

La Lliga ha muntat per aquest cap de setmana la jornada retro i així s’han pogut tornar a veure els colors tradicionals que sempre havien vestit i identificat els equips, ara que el màrqueting marca noves tendències temporada rere temporada.

Alhora, pels més nostàlgics també ha estat un bon moment per recuperar jugadors, resultats i situacions del passat. A Montilivi, per exemple, es pot haver recordat quan la grada de l’estadi estava enderrocada i posteriorment coberta per una lona publicitària. I quan un president valent va fer fora de l’estadi un petit grup radical que estava més per l’esbroncada i l’insult, que per animar. I evidentment, la jornada retro ha servit per fer tertúlies de temes esportius.

La victòria al camp de l’Águilas que va servir per pujar a Segona B a principis del dos mil; el descens de nou a Tercera amb Nogués a la banqueta un parell d’anys després; els gols de Planagumà i Xumetra a Alcalá per tornar a pujar el 2007; i les samarretes amb el logo de Codere estampat al pit que van servir per entrar a la LFP amb el gol de Migue contra el Ceuta, ara ja són retros.

És retro recordar que aleshores una entrada de mil persones a l’estadi era poc menys que un miracle i ho és també saber que ningú, que vol dir ningú, vestia pel carrer una samarreta de l’equip com ara ho fan milers de vailets i també molts adults.

Ser d’aquell Girona retro era un fet poc menys que residual, mentre que ser del Girona actual és un orgull propi i de ciutat. Segurament perquè aquell equip jugava als camps del Banyoles, el Prat i el Vila-joiosa i l’actual juga al Bernabéu. I des de fa divuit anys a l’elit. Un tresor.