La transparència provoca urticària

Han causat un fort enrenou, sobretot a les xarxes socials, els cercadors «contractes.cat» i «subvencions.cat», creats per l’enginyer d’intel·ligència artificial Gerard Giménez, per facilitar als ciutadans la recerca dels contractes i les subvencions concedides per les diferents administracions catalanes. Aquesta informació ja era pública, a través de les webs de les institucions o dels respectius diaris oficials, però, com ha explicat l’autor, «els portals oficials no permeten consultar de forma fàcil». Tant de trasbals va provocar la seva aparició, el 6 de març, que la Generalitat va tallar l’accés públic a aquestes dades durant més d’un dia. Després de l’apagada, hi havia al voltant d’un milió de registres menys. Paral·lelament, també ha aparegut el portal «menjometre.cat», però aquest és anònim i amb un clar biaix ideològic.

I, com que a l’oasi català no agrada que se sàpiguen les martingales i corrupteles, TV3 va emetre un reportatge amb el següent missatge: «Són eines útils per a la transparència, però s’han acabat fent servir per part de col·lectius d’extrema dreta». El comodí de la ultradreta serveix per a tot. La transparència els provoca urticària. En el reportatge, també van donar veu a una professora de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, Cristina Garde, per dir que el cercador busca «generar un estat d’ànim, malestar, confusió i odi des d’una suposada neutralitat que no existeix» (pobres alumnes amb aquest nivell de professorat).

Convindria saber a quina ultradreta es refereixen a TV3. Al radical de Junts, Héctor López Bofill (un altre professor de la Pompeu Fabra) que va acusar l’alcalde de Manresa, Marc Aloy (ERC), de rebre centenars de milions d’euros, que, en realitat, corresponen a fons públics per presidir fundacions sanitàries i universitàries, en la seva condició d’alcalde? O a Jair Domínguez, que va escriure a la xarxa X que «lo del Menjòmetre és espectacular. En un país normal ja haurien rodat caps», quan a Catalunya no hi ha «menjòmetre» més gran que TV3, i de la qual ell cobra generosament, molts dies per insultar?

La majoria de les subvencions (drets socials i llei de la dependència encapçalen el rànquing) o de contractes (obres públiques, concessions, serveis sanitaris, etcètera) estan justificades. Ara bé, no és menys cert que, des de fa anys, a Catalunya es destinen molts milions d’euros a fomentar el clientelisme. El sociòleg Salvador Cardús, gens susceptible de ser espanyolista, ja va escriure l’any 2009 que «tenim un país estabornit per les subvencions. Més ben dit: tenim un país que es deleix per ser estabornit a cop de subvenció». Si això passava fa disset anys, imaginin-se ara!

Les democràcies avançades es caracteritzen per la transparència; després, cadascú és lliure de valorar si els seus impostos es malbaraten o no. Per això, els ciutadans tenen dret a saber, per exemple, que la patronal Foment del Treball ha rebut 14 milions d’euros de diners públics des de 2020, amb conceptes tan ambigus com «conveni subvencional per al finançament del projecte Conveni participació institucional 2025 (1.756.070 euros)». O que es destinen cada any un grapat de milions per estendre el pancatalanisme al País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, amb uns resultats que salten a la vista: hegemonia de la dreta i la ultradreta anticatalana. Fins a 4,2 milions ha percebut Acció Cultural del País Valencià, per citar-ne una de significativa, els últims cinc anys, entitat que, fa dues dècades, ja va rebre una subvenció de la Generalitat per un import de sis milions per comprar un edifici al bell mig de València.

El funcionament de Catalunya el va resumir amb gran encert l’exlíder de Solidaritat Catalana, Alfons López Tena, en una entrevista a Vilaweb, el juliol de 2023: «A Espanya, no existeix un consorci PP-PSOE que ho controla tot. Existeix el que controla el PP i el que controla el PSOE. A Catalunya, no: a tothom li toca alguna cosa. Als qui tenen més vots, més, i als qui no, també els en toca una mica. És molt interessant veure, quan hi ha canvi de colors a les diputacions, als ajuntaments o a la Generalitat, com es mantenen les subvencions dels qui han perdut (...) És consociatiu. Tothom té una part de pastís. Nomenaments, subvencions, presència. És un oasi d’aigües pútrides amb molta corrupció, perquè la manca de control genera corrupció». Més clar, l’aigua. Per tant, benvinguts siguin aquests cercadors.

Subscriu-te per seguir llegint