Diputats, arregleu l’estafa de l’IRPF!

A principis d’any la Seguretat Social em va informar que la meva pensió de jubilació s’havia incrementat un 2,7% per compensar els efectes de la inflació. Però la calculadora em va dir que l’ingrés mensual al compte corrent només havia crescut un 2,2%. On havien anat a parar les cinc dècimes perdudes pel camí?

La resposta es diu «estafa de l’IRPF sense deflactar». Consisteix en el fet que Hisenda em descompta més percentatge de la pensió que l’any passat. No tan sols més diners, sinó més percentatge.

L’IRPF és un impost «progressiu». Si fos proporcional, qui guanya el doble pagaria el doble. Però com que és progressiu, quan augmenten els ingressos també augmenta el percentatge reclamat per Hisenda. Si la revisió de la pensió segueix el cost de la vida, però la porció de pastís que es menja Hisenda és més gran, amb el que em queda puc pagar menys factures.

Ara que comença el període per fer la declaració de la renda, pot ser un bon moment perquè cadascú faci números i vegi com l’afecta el mecanisme; quina part de la millora dels seus ingressos ha estat devorada per la màquina fiscal. Si fan el càlcul per als darrers cinc o deu anys, potser s’esgarrifaran per la clatellada.

Aquesta distorsió s’evitaria «deflactant» els tipus de l’IRPF, és a dir, canviant cada any l’escala de l’impost per compensar els efectes de la inflació. Els ingressos que augmentessin com el cost de la vida pagarien cada any el mateix percentatge, i no un de superior. Es tractaria de moure l’escala cap avall en la mateixa mesura que els preus ho fan cap amunt, per quedar-nos on érem.

Això és el que no fa cap govern, de cap color, i amb aquest oblit executen una escalada fiscal d’amagatotis. Si el país necessita impostos més alts, s’ha de dir obertament i discutir-ho als parlaments. És el que toca en democràcia.

Encara més: la deflactació no es pot deixar en mans del govern, sinó que s’hauria de convertir en una llei de compliment obligat i automàtic per la qual, en conèixer-se les dades d’inflació, els ordinadors d’Hisenda corregissin l’escala i publiquessin els nous tipus, sense la intervenció discrecional del ministre de torn. Em pregunto què esperen els nostres diputats a presentar les corresponents proposicions de llei al Congrés de Diputats i al Parlament de Catalunya.

Així no ens enredarien d’aquesta manera. No se n’alegrin gaire: com que són llestos, ja inventarien altres enganys.

Subscriu-te per seguir llegint