Pedro Sánchez, premiat. És un campió!

Pedro Sánchez, la setmana passada, va rebre el premi «Campió de la Fundació Nacions Unides» pel seu lideratge en el canvi global, en el clima, en la igualtat, justícia social i en el multilateralisme.

Si repassem la biografia de l’actual president situant-nos en el 2016 el veurem recorrent mils de quilòmetres per la geografia espanyola amb un Peugeot Dièsel, acompanyat per Koldo, conductor, Ábalos i Cerdán; tots tres són a la presó, acusats de corrupció, llavors se’ls va anomenar «la banda»; el futur certifica el nom.

(La mare, quan em relacionava amb nois sense estudis que em resultaven espontanis, divertits i lliures, em deia que efectivament són atractius perquè van per la vida sense massa repressions culturals, però que no oblidés que, a l’hora de la veritat, triaria amics amb estudis universitaris i seria amb els que més em relacionaria al llarg de la vida. No és de cap manera classisme el que acaba de llegir; a casa s’insistia que de burros n’hi ha amb carrera i sense i volien imposar-me el principi de realitat, atès que exerciria la carrera amb homes i dones, amb titulacions acadèmiques).

La vida és ondulant deia Josep Pla citant Montaigne. Sota o darrere cada ona pot haver-hi qualsevol sorpresa. Ábalos, Koldo i Cerdán, era el trio perfecte per anar de copes a la nit a la recerca de la turista. «Digue’m amb qui vas i et diré què faràs», quin president seràs.

El PSOE està fent una vistosa campanya electora de P. Sánchez i mostra una fotografia amb presidents i dirigents europeus i a ell se’l veu un pam separat del grup; es llegeix: «Són en el costat correcte de la Història». La formula per definir la posició moral que demonitza a Trump i elogia la sàvia determinació del líder.

Mentre els presidents europeus saben, per si de cas, dissociar els Estats Units de Trump, un president passatger, i també perquè la política que executa des de la Casa Blanca, és cada cop més desaprovada per la ciutadania, fins i tot per MAGA, el grup que el va encimbellar al poder. No estan d’acord amb la seva bel·ligerància, amb el llenguatge que és vulgar, no fa gràcia. P. Sánchez hauria de citar a Trump i a Netanyahu, no Israel i Estats Units.

Ja se sabrà amb el pas del temps quin és el costat correcte de la història, el que se sap de moment és que cap dels europeus que surten a la fotografia té un historial amb delinqüents com Pedro Sánchez, que va escollir la flor i nata per recuperar el partit i amb ells va recórrer totes les seus del PSOE, anomenades «Cases del Poble» per presentar-se com a candidat a secretari general del PSOE, sabia bé, després de tantes hores plegats, qui eren.

Necessita el PSOE que els espanyols tornin a fer confiança al president que sofreix a hores d’ara una erosió notable en la seva persona no sols pels escàndols de corrupció que esquitxen la seva família amb raó o no, sinó també a destacats membres del seu partit. Per altra banda, els caps de cartell que va elegir per les tres últimes eleccions han fracassat i el PP s’ha alçat guanyador, a més les andaluses que estan a caure es presenten molt malament pel PSOE.

Dissabte passat P. Sánchez va proposar un exèrcit europeu que cap país vol perquè no desitgen entrar en conflicte militar, ni malentesos contra Trump, la Xina, Rússia, Israel. Una ocurrència que uns celebren com una genialitat política per enfrontar-se al trasbalsat Trump.

En algun article anterior he parlat de P. Sánchez i si bé és un líder indiscutible amb una meritòria permanència en la presidència del govern d’Espanya, també vaig qüestionar fins a quin punt ha finalitzat el seu recorregut d’èxit, perquè quasi tot li ha sortit bé, especialment a l’hora de romandre al govern; potser convindria apartar-lo perquè en les últimes eleccions amb candidat per ell triat han estat un fracàs.

Preguntava si el PSOE sent la necessitat de buscar-li una sortida lloable, com a secretari general de L’OTAN, una proposta pel Premi Nobel de la Pau, a l’ONU, etc., a fi que deixi de ser president del govern, perquè va perdent eleccions i a les d’Andalusia res indica que en tregui un bon resultat, per altra banda, convocarà les generals quan cregui que les pot guanyar i ho té molt magre.

P. Sánchez té massa embolics, judicis pendents i no pot dir que ell no hi era en el cas Koldo, Ábalos o Cerdán: aquests dos últims eren ministres seus quan ell era el president. La gent perdona moltes, però no totes i amb l’avantatge que Feijóo no inspira confiança. Un pas al costat és del tot recomanable i així deixa que el PSOE es curi del mal intern que li ha fet sense mala intenció, però l’infern n’és ple de bones intencions.

Potser el millor eslògan electoral del PSOE, que insisteix a contraposar el seu líder a tots els altres, seria citar jocosament i parafrasejant un anunci que va tenir èxit «Busque, compare y si encuentra un presidente mejor, vótele» o advertir davant l’amenaça de l’extrema dreta que: «Contra Pedro Sánchez viurem millor».

Subscriu-te per seguir llegint