Portes ben obertes

Una ciutat italiana es fa simpàtica perquè té la singularitat d’una muralla que en un portal presenta una inscripció, ben agraïda: «Les portes són obertes, i els nostres cors encara més.» Obrir sempre vol dir esperança. Ho saben bé aquells compositors de música quan titulen obertura aquella peça que comença a esperançar-nos, a obrir-nos cap al goig d’un concert.

«Portes obertes» és el títol d’una secció que aquest diari presenta cada dijous i dona la veu a les diverses associacions culturals, assistencials i demés, de qualsevol dedicació, que viuen i treballen a l’àmbit de la ciutat. Les associacions tenen la seu a l’Hotel d’Entitats, c/Rutlla, 20, de Girona, on tenen un esplèndid saló d’actes a la seva disposició; a la mateixa ciutat existeixen altres associacions que no disposen d’aquell acolliment, un espai limitat. La publicació de «Portes obertes» al diari significa un esperat altaveu, un donar-se a conèixer, explicar les raons d’existir de cada associació, activitats pròpies, divulgació dels propòsits i, és clar, propagar el convenciment íntim, que genera el dia a dia realitzat a les associacions, tan nombroses com necessàries per al manteniment d’uns serveis socials, i d’una cultura, aquesta que es realitza artesanalment, feta a mà.

Ens ve de lluny l’acció i el carisma de les associacions a Catalunya. Llavors de la Revolució Industrial, omnipresent i avassalladora també, els obrers s’havien d’agrupar, associar, per a començar a dir -encara que fos amb la boca petita- que aquesta ànima és meva. I quan era el temps, la Mancomunitat de Catalunya va entendre i fomentar que la cultura, tota, sense compartiments, és un bé públic, indispensable i element de cohesió social.

És per aquest segell tan propi i carismàtic de les associacions existents a Catalunya, ben històricament, que el franquisme no les podia tolerar, es posava molt nerviós amb el món de les associacions al nostre país i feia passar pel tub amb permisos, entrebancs i censures.

Actualment, surten a Internet unes xifres molt satisfactòries referents a associacions culturals catalanes. Però és possible que les dades publicades no siguin assegurança de futur: alerta als relleus generacionals.

Les empreses de televisions locals que tenim a comarques gironines farien molt bé de considerar la conveniència de preparar uns temps i uns espais televisius dedicats a donar a conèixer les nostres associacions culturals, assistencials i demés (encara que fos havent de retallar el temps dedicat als esports ...). Esbatanar aquestes activitats seria la millor invitació al coneixement directe de tanta elaboració que neix d’un voluntariat generós, desconegut i anònim, tot sovint. És un voluntariat, el d’ara, que no pot viure de la renda de glòries pretèrites, sinó que ha de sortir a fer noves convocatòries, de transmissió de feines, ideals, les «noves coneixences», del viatge a Ítaca. La proximitat ben reconeguda dels mitjans de comunicació és una ocasió perfecta per a estimular col·laborar en aquesta tasca de primer ordre com és l’atenció i l’estima de les associacions que sempre han dibuixat el nostre perfil col·lectiu.

Ja no es tracta, només, d’obrir el portal d’una muralla o la porta d’uns despatxos i locals determinats, sinó d’obrir la cuina de les associacions, arribar fins a la calentor dels fogons. I algun voluntari, cal esperar, tot seguit ja es posarà el davantal per a una feina engrescadora.

Subscriu-te per seguir llegint