Els efectes de la guerra

En temps de la dictadura franquista vam ser molts que vam fer possible l’adveniment de la democràcia, organitzàvem actes contra la dictadura, manifestacions, defensàvem les llibertats enfront de l’opressió, etc. i érem objecte de persecució i alguns en resultàrem represaliats en diferents graus. Com en temps franquistes a Espanya, els opositors iranians a la dictadura dels aiatol·làs estaven organitzats, es manifestaven, defensaven les llibertats, criticaven obertament el règim que els oprimia, etc. i eren perseguits amb un acarnissament cruel per part del règim, sobretot les dones. Però van venir Trump i Netanyahu amb la seva guerra dient, entre altres coses, que els volien ajudar a alliberar-los del règim islàmic i retornar el país a la democràcia i tot ha anat a pitjor. La guerra no ha ajudat als que lluitaven per la democratització del país sinó tot el contrari, avui el règim està més fort que mai, els partidaris dels aiatol·làs estan més forts que abans i no sols no s’ha avançat en la democratització sinó que s’ha retrocedit, s’ha enfortit el règim dictatorial.

La parella Trump-Netanyahu tenien per objectius el control de l’Orient Mitjà i les fons d’energia, mai introduir la democràcia perquè això no s’obté amb una guerra sinó vegi’s el cas de Veneçuela. Trump no volia alliberar el poble veneçolà ni ara vol democratitzar l’Iran. La intervenció només volia afeblir l’Iran i controlar el petroli. Menys mal que a Espanya no va venir cap Trump a «ajudar-nos».

Ara ens trobem en un impàs, després de 20 hores de negociacions directes amb els màxims representants d’EUA i l’Iran, sembla que no s’ha arribat a un acord (difícil quan els dos participants es consideren guanyadors i en només 24 hores de negociació) però la porta resta oberta segons el negociador pakistanès mentre el món està en suspens esperant els pròxims esdeveniments i contenint la respiració. Els iranians en tenen prou amb sobreviure per poder dir que han guanyat i ho estan aconseguint tot i els bombardejos que han sofert. Trump voldria demostrar que ha guanyat però, com que no va fixar els objectius que volia aconseguir amb la guerra, ningú té clar què vol dir la paraula guanyar en la seva boca. Pot considerar que una obertura de l’estret d’Ormuz és una victòria quan estava obert abans de l’atac? Pot considerar una aturada del programa nuclear quan això requereix observadors internacionals i negociacions com les que estaven en marxa quan va decidir unilateralment la guerra? I si volia el control de l’Orient Mitjà, haig de dir que avui els grans països petroliers àrabs com Arabia Saudita, Qatar, Emirats Àrabs, etc. estan més allunyats del que ho estaven abans de la guerra perquè s’han sentit perjudicats sense haver estat consultats.

Una altra cosa és Netanyahu, que té clars els seus objectius, vol liquidar les milícies que l’assetgen i el gran pare de totes elles que és l’Iran. Vol aconseguir una victòria militar que deixi molt tocats l’Iran i les milícies que finança. Ja vaig dir que decidir sobreviure a través d’una supremacia militar em sembla equivocat, Europa és l’exemple de com els intents d’obtenir una pau a través de victòries militars no van reeixir, sols el diàleg, la negociació i el pacte ens ha portat els anys de pau relativa que estem gaudint.

Però no tot són males notícies, també n’hi ha de bones encara que siguin col·laterals. Amb la deriva de Trump tots els que el seguien com a gran profeta del nou món, els de la ultradreta europea sobretot, es troben perduts. La majoria dels europeus no veuen amb bons ulls la guerra a l’Orient Mitjà que han patrocinat Trump i Netanyahu i que tants mals ens està comportant i els que volien votar partits d’ultradreta, aquells que seguien a Trump a on anés, ara no saben ben bé cap a on van i estan en retrocés. Davant les derives de Trump, els líders de les ultradretes europees se senten desorientats, no volen contradir Trump però no troben arguments per seguir-lo. Els Meloni, Orbán, etc. que el reverenciaven ara dubten. Meloni ha perdut el referèndum amb el que volia fer un canvi constitucional en el tema de la justícia i va canviant poc a poc (de trumpista a ?) i Orbán acaba de perdre de forma aclaparadora les eleccions a Hongria després d’haver rebut el suport de Trump que va enviar el seu vice-president Vance i un missatge personal. La UE en surt enfortida tot i la seva feblesa, ha encertat no deixant-se arrossegar a la guerra i defensant l’ordre internacional i ara en recull els fruits.

Anne Appelbaum explicava a El ocaso de la democracia el procés polonès pel qual les dretes es van radicalitzar i van crear Pàtria i llibertat, que va governar uns anys a Polònia fins que unes dretes proeuropees liderades per Tusk van retornar a Europa. Ara ha passat el mateix amb Fidez i Orbán, una dreta proeuropea vol retornar a una sendera democràtica i europea. Esperem saber aprofitar aquesta avinentesa.

Subscriu-te per seguir llegint