Nocilla a la Lluna, quan?

Hi ha moments en què la tecnologia ens sembla màgia. No perquè no entenguem com funciona, sinó perquè el que aconsegueix frega l’impossible. L’ésser humà és capaç de viatjar a més de 400.000 quilòmetres lluny de la Terra i construeix relats que fan veure aquesta gesta com si fos natural quan no ho és.

L’Apol·lo 13, l’any 1970, n’és un bon exemple. Una missió rutinària que gairebé acaba en tragèdia. Una explosió, un «Houston, we have a problem» ja etern, i un retorn que va dependre més de l’enginy humà que de la tecnologia. El film de 1995 és extraordinari: un document visual d’aquell fet històric que val molt la pena veure de nou en un bon sistema de cinema a casa.

La tecnologia no és infal·lible. És construcció humana i, per tant, imperfecta. Però esdevé extraordinària quan viatja amb talent, cooperació i audàcia.

Ara, amb Artemis, ens torna la fascinació. Noves missions, nous reptes. I, tanmateix, detalls sorprenentment terrenals: el sistema per anar al lavabo -no cal donar detalls- encara no està del tot ben resolt. Això sí, els vestits ja no són blancs, sinó taronja: més visibles, més funcionals.

Aquesta és la lliçó. El progrés no és lineal ni és perfecte. És un equilibri entre el somni i el detall incòmode. Entre arribar a la Lluna i resoldre com anar al lavabo.

I malgrat tot, avancem tot i que a vegades no ho sembla. I això ja és extraordinari. Del pot de Nutella flotant i el vídeo viral en parlem un altre dia. Srs. de Nocilla, prenguin nota i enviïn un lot de productes a la NASA ja! La pròxima missió lunar volem donar visibilitat a la nostra indústria alimentària. Que la Nocilla és catalana, coi!

Subscriu-te per seguir llegint