Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Salellas, Paneque, Geis i Toshack

A l’històric exdavanter del Liverpool John Benjamin Toshack se’l recorda més aquí pel seu pas per les banquetes de la Reial Societat i del Madrid, amb el qual va guanyar una lliga l’any 1990, que no pas pels seus gols a Anfield. L’abril de 1999, en la que ja seria la seva segona i última etapa com a entrenador del Madrid, Toshack es va deixar anar en roda de premsa després d’un empat dels blancs a Salamanca. «Los lunes siempre pienso en cambiar a diez jugadores, los martes a siete u ocho, los jueves a cuatro, el viernes a dos y el sábado ya pienso que tienen que jugar los mismos cabrones de siempre». Gairebé trenta anys més tard, i amb la correcció política dels temps actuals on no es pot dir cabrones a gairebé ningú, la frase serveix també per a la política gironina a un any vista de les eleccions municipals.

Perquè si Toshack hi havia dies que pensava que estava fart de Hierro, Redondo, Raúl o Morientes. No són pocs els que, en els últims mesos, han pontificat assegurant que Lluc Salellas estava absolutament cremat per repetir com a alcalde de Girona -«Com vols que algú el torni a votar amb el sidral que ha muntat amb els contenidors d’escombraries?»-; o que Sílvia Paneque no es podia ni atrevir a presentar-se -«Però si és la consellera del desastre de Rodalies...»-; o que Gemma Geis era poc menys que un cadàver polític - «No ha fet res en quatre anys»-.

I resulta que, a un any vista de les eleccions, Salellas i Geis ja han anunciat que es tornen a presentar i tothom està esperant la decisió de Paneque, la més votada fa quatre anys, i que, si acaba fent el pas, té tots els números de jugar-se l’alcaldia amb Salellas o amb Geis (aquesta última, només si Aliança Catalana massa orfe de votants).

Criticar Salellas, Paneque, Geis, Ayats i tothom que ha governat és fàcil. Posar-se al seu lloc, no tant. I trobar candidats alternatius que siguin una assegurança de fer-ho millor -discursos populistes a banda- és complicat. Això, el que dèiem, «los mismos cabrones de siempre».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents