Acadèmies de violadors

En diuen l’«acadèmia de violadors». És l’últim xat que ha descobert la CNN, en què homes de diferents països intercanvien en grups privats imatges i experiències de com drogar, violar i abusar de les parelles. Són instruccions concretes: dosis de sedants, com administrar-los sense sospites, tècniques per gravar sense ser detectats, què respondre si són descoberts, com comportar-se després... Comparteixen contingut, però també s’animen, es feliciten i es validen. I de passada, més d’un monetitza l’abús. Venen els vídeos, retransmeten agressions en directe o comercialitzen les substàncies per sotmetre les víctimes. I tot això és accessible, a l’abast de qualsevol que ho vulgui buscar, sense haver d’indagar.

Arran d’aquest cas, recordo. A França, el cas Pelicot, a través d’una plataforma on es reclutaven homes per participar en les violacions de Gisèle. A Portugal, un canal de Telegram, amb entre 66.000 i 70.000 homes, i a Alemanya, un altre amb 73.000 usuaris amb imatges íntimes de dones, parelles i fins i tot filles. A Itàlia, el grup Mia moglie, amb més de 32.000 homes intercanviant fotografies íntimes de les seves dones com si fossin mercaderia. A Espanya, el Chat de Depravados de 600 homes a Telegram que difonia imatges sexuals sense consentiment. Una investigació de la BBC va identificar desenes de canals i grups a Telegram, amb gairebé dos milions d’usuaris repartits entre el Regne Unit, Rússia, el Brasil o Kenya. A l’Argentina, el grup Los Magios de Tucumán, amb milers d’homes que compartien contingut sexual, fins i tot de menors. A la Xina, una altra xarxa amb fins a 100.000 usuaris. A Corea del Sud, un sistema d’explotació sexual amb més de 260.000 homes basat en xantatge i distribució massiva de contingut. És a dir, l’exemple que el patriarcat és universal.

La violència sexual semblava abans que era un succés individual. Ara deixa de ser una cosa aïllada i gairebé oculta per ser una pràctica compartida, com a les pel·lis porno. Les plataformes digitals passen a ser comunitats i escoles per validar-se i donar-se l’aprovat, per tenir mestres i aprenents. I això canvia el problema perquè quan l’agressió es comparteix, es normalitza. I si es normalitza, es reprodueix. I l’excepcionalitat passa a ser comuna. El delicte passa, així, a ser una indústria.

Recordem els perfils de tots aquests xats: no són homes marginals, són treballadors, pares, parelles, veïns... I recordem el més aterridor: que la majoria de les víctimes no saben que ho són, perquè la confiança en la parella, aquesta persona amb qui dormen, fa que caigui la principal barrera de protecció: identificar el perill. Això no va de sexe, va de poder, de controlar, dominar i anul·lar. Quants xats de dones compartint fotos de les seves parelles coneixeu? Hem entrat en una nova fase de la violència sexual: més organitzada i més normalitzada. Amb prou homes disposats a participar-hi. Amb prou demanda. I amb prou silenci perquè continuïn creixent.