Regularitzar sí, però amb garanties

La decisió de regularitzar centenars de milers de persones en situació irregular a Espanya és, sens dubte, una de les més rellevants dels darrers anys. No estem davant d’una mesura menor, sinó d’una actuació amb impacte directe en el mercat laboral, els serveis públics i la cohesió social.

Les xifres són contundents: més de 500.000 regularitzacions previstes, amb centenars de milers de sol·licituds, i una realitat que supera àmpliament aquesta xifra si es té en compte el volum total de població en situació irregular.

Davant d’aquesta situació, cal fugir tant del rebuig automàtic com de l’acceptació acrítica. Regularitzar pot ser una eina útil per aflorar economia submergida, ordenar la convivència i donar seguretat jurídica a persones que ja viuen i treballen entre nosaltres.

Ara bé, perquè aquesta mesura sigui efectiva i socialment acceptada, ha d’anar acompanyada de garanties clares. Una de les principals és la qüestió dels antecedents penals. La ciutadania necessita saber, amb total transparència, quins requisits s’exigiran i com es verificaran. No n’hi ha prou amb confiar en declaracions genèriques: calen mecanismes rigorosos, coordinació internacional i seguretat jurídica. Perquè si aquest punt no queda ben resolt, el risc no és només tècnic, sinó social. Es pot generar desconfiança, alimentar discursos extrems i posar en perill la convivència.

A més, tota regularització hauria d’anar vinculada a una planificació realista dels recursos: sanitat, educació, habitatge i mercat laboral. Sense aquesta previsió, el que pot començar com una bona intenció pot acabar generant tensions innecessàries.

També és imprescindible entendre que cada decisió en matèria migratòria envia un missatge cap a l’exterior. I aquests missatges tenen conseqüències. Per això, cal una política coherent, sostinguda en el temps i, en la mesura del possible, coordinada amb Europa.

El que es demana, en definitiva, no és immobilisme, sinó responsabilitat. No es tracta de dir sí o no, sinó de fer-ho bé. Perquè quan parlem de centenars de milers de persones, estem parlant de molt més que xifres. Estem parlant de país. I el país es construeix amb decisions valentes, sí, però també amb garanties.