En mans dels metges

Metges de Catalunya (MC) ha convocat la desena jornada de vaga des de l’octubre del personal facultatiu que treballa al sistema sanitari català, tant públic com concertat. El sindicat mèdic acusa el Departament de Salut de no haver accedit encara a negociar cap de les seves reivindicacions i també de manca de voluntat per escoltar els professionals.

Si no s’arriba a cap acord, l’aturada tindrà lloc el dilluns 27 d’abril, coincidint un cop més amb la vaga estatal de quatre dies, que els metges convoquen en l’enfrontament amb el Ministeri de Sanitat entorn de l’exigència de l’estatut marc del col·lectiu sanitari, reivindicació compartida per Metges de Catalunya. Aquest estatut professional per als metges, diferenciat de la resta de professions del món sanitari, és la mare dels ous.

En efecte, MC denuncia que el Departament de Salut segueix una estratègia basada en «diluir la veu del personal mèdic i facultatiu dins del conjunt de les organitzacions sindicals, sense voler reconèixer la singularitat del col·lectiu». La consellera de Salut, Olga Pané, veu molt difícil que els metges puguin tenir un conveni propi. I la ministra de Sanitat, Mónica García, va criticar l’actitud de bloqueig dels sindicats de metges per haver-se desconnectat de les reivindicacions dels professionals.

Vet aquí la qüestió! La intransigència en la demanda d’una singularitat pròpia és una prova del corporativisme del sindicat de metges que anteposa millores en les condicions de treball d’una sanitat mancada de personal i de mitjans a la consecució d’uns objectius del col·lectiu.

Doncs bé, si la convocatòria de vaga continua endavant, els pacients tornaran a patir els efectes de les mancances del sector sanitari i l’augment de les llistes d’espera.

Ara bé, l’exercici del legítim dret de vaga dels treballadors no ha de comportar un risc per a la salut i la vida, drets fonamentals reconeguts als articles 15 i 43 de la Constitució, prioritaris respecte al dret de vaga. Per això es regulen la realització d’uns serveis mínims indispensables.

De totes maneres, es poden donar situacions particulars en pacients que, en no poder ser atesos per la suspensió de proves necessàries per formular diagnòstics, generin retards en intervencions que poden ser vitals per lluitar contra la malaltia. Imaginem el cas d’un anestesista en vaga, sense substitut, que afecta un seguit d’operacions que seran anul·lades amb el corresponent trasbals i angoixa pels pacients.

És a dir, s’està en mans dels metges. I, per això, cal apel·lar a la seva humanitat.

Alhora s’ha de demanar responsabilitat als convocants i recordar que la vaga ha de ser l’últim recurs, una vegada esgotades totes les possibilitats de diàleg.

Subscriu-te per seguir llegint