Per un sector comercial més fort i unit

Per a les persones que ens dediquem al comerç, resulta satisfactori comprovar com, en moltes converses amb familiars o amics, sovint hi ha algú que explica que la primera responsabilitat adulta que va rebre en la infància va ser l’encàrrec d’anar a la botiga del barri a comprar qualsevol article que calia a casa. Aquesta primera experiència amb el món de la responsabilitat ha marcat moltes persones en la seva relació amb el comerç i ha creat forts vincles amb moltes generacions de ciutadans.

El comerç constitueix avui un dels pilars fonamentals de l’economia espanyola, no només pel seu pes quantitatiu -representa el 13% del conjunt de l’economia nacional-, sinó també pel seu impacte directe en la vida quotidiana de milions de persones. Parlar del sector comercial és parlar d’ocupació, de cohesió social, d’equilibri territorial i, en definitiva, de la vertebració del país. No debades, genera el 17% de l’ocupació a Espanya, cosa que el converteix en un dels motors principals de feina.

Més enllà de les xifres, el comerç compleix una funció essencial que sovint passa desapercebuda: garanteix l’abastiment de la població, fins i tot en els moments més difícils. Les diferents crisis viscudes, que han tensat al màxim les cadenes de subministrament, han posat de manifest la resiliència d’un sector que, lluny d’aturar-se, ha sabut sempre adaptar-se amb rapidesa i eficàcia. Aquesta capacitat d’adaptació davant qualsevol circumstància demostra que som davant d’un sector altament eficient i productiu, capaç de reinventar-se en contextos adversos. Avui ens enfrontem a una nova i incerta crisi derivada del conflicte al Pròxim Orient, i estem segurs que el nostre sector tornarà a donar la cara.

A més, el comerç insufla vida als carrers, genera relacions humanes i contribueix a la seguretat i a la dinamització dels entorns urbans i rurals. Com s’ha dit moltes vegades, les ciutats són filles del comerç. I això es fa especialment palpable en molts municipis afectats pel despoblament, on el comerç és molt més que una activitat econòmica: és un servei essencial. La seva desaparició no només implica pèrdua d’ocupació, sinó també un deteriorament profund del teixit social i de la qualitat de vida.

Tanmateix, malgrat la seva rellevància, el sector s’enfronta a desafiaments estructurals que amenacen la seva pròpia sostenibilitat a mitjà i llarg termini. Un dels principals reptes és l’excés de càrrega reguladora. Les empreses comercials han de bregar amb un entramat normatiu complex, procedent de diferents administracions -europea, estatal, autonòmica i local-, que en moltes ocasions resulta redundant, contradictori o desproporcionat. Aquesta sobrecàrrega no només dificulta l’activitat diària, sinó que també resta competitivitat, desincentiva la inversió i acaba perjudicant el consumidor final. Sens dubte, valorem els esforços de diagnosi i simplificació que s’estan fent des de la Secretaria d’Estat de Comerç i diversos governs autonòmics, però encara és un camí llarg, perquè persisteixen diversos projectes legislatius que amenacen la productivitat del sector.

A això s’hi afegeix un problema cada vegada més punyent: les dificultats per garantir el relleu generacional. Molts comerços tradicionals continuen veient com els seus propietaris es jubilen sense trobar continuïtat per a la seva activitat, i aquesta tendència posa en risc la supervivència d’un model comercial que ha estat clau en la configuració social i econòmica del país.

Un altre factor preocupant és l’absentisme laboral, que impacta de manera directa en la productivitat i en l’organització dels negocis. En un sector en què l’atenció al client és fonamental, qualsevol alteració imprevista a les plantilles té conseqüències immediates. Afrontar aquest problema creixent, que no només és d’índole econòmica sinó també social, requereix un enfocament integral en què s’atorgui un paper més actiu a les mútues.

Malgrat aquests problemes, el comerç espanyol ha demostrat una notable capacitat de resistència. Ha incorporat noves tecnologies, ha avançat en digitalització, ha millorat els seus processos logístics i ha diversificat els seus canals de venda. La convivència entre el comerç físic i l’electrònic és avui una realitat que, ben gestionada, pot convertir-se en una oportunitat per enfortir-nos.

En aquest context, resulta imprescindible que les administracions públiques ens escoltin com a sector, per conèixer de primera mà les seves necessitats i avaluar l’impacte real de qualsevol nova mesura. La millor regulació no és, ni de bon tros, la més abundant, sinó la més eficaç.

Per reflexionar sobre totes aquestes qüestions i celebrar una jornada de trobada i afirmació sectorial, des de la Comissió de Comerç, Competitivitat i Consum -coneguda com a C4- de CEOE hem posat en marxa la 6a edició de la Trobada de Comerç, que se celebrarà el pròxim 29 d’abril a la ciutat de Toledo, amb la col·laboració imprescindible de la Confederació Regional d’Empresaris de Castella-la Manxa (Cecam).

A més de les intervencions institucionals de primer ordre -del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, a la secretària d’Estat de Comerç, Amparo López Senovilla, passant pel president de CEOE, Antonio Garamendi, o el president de Cecam, Ángel Nicolás-, en aquesta ocasió comptarem, per analitzar el present i el futur del sector, amb experts com el general de brigada de l’Exèrcit de Terra Víctor Bados, el catedràtic d’Economia José María O’Kean, la directora general de Turisme, Comerç i Artesania de Castella-la Manxa, Arantxa Pérez, o la triple medallista olímpica Lydia Valentín. Tots ells sota la batuta de la comunicadora Macarena Berlín.

El comerç no demana privilegis, sinó condicions adequades per continuar exercint el seu paper essencial en la societat. Per tenir un sector cada dia més fort, us hi esperem un any més a tots: comerciants, proveïdors, consumidors i autoritats. Ens veiem a Toledo.

Subscriu-te per seguir llegint