PP i PSOE juguen les seves cartes

El proppassat cap de setmana fou mogut des d’un punt de vista polític. L’esquerra es concentrà a Barcelona sota els lideratges de Sánchez, Lula i Sheinbaum, per tal de fer un crit d’alerta davant les tensions globals que existeixen al món i que protagonitzen Trump i Netanyahu.

La dreta espanyola contraprogramà la Mobilització Progressista Global (MPG) amb la visita a Madrid de la líder veneçolana María Corina Machado, que fou convidada per l’alcalde i la presidenta de la Comunitat. La Premi Nobel es reuní amb Feijóo i Abascal, tot rebutjant una trobada amb el president del govern espanyol.

En el fons, la pugna PP-PSOE cada vegada es fa més evident. Les darreres enquestes deixen clar que en aquests moments l’extrema dreta de Vox és a punt d’arribar al poder. Ni els de Feijóo ni els de Sánchez milloren els resultats de fa tres anys. Però en política un grapat de mesos són una eternitat i encara poden succeir esdeveniments fins avui impensables.

Les darreres decisions de Trump no ajuden l’extrema dreta. Vox no continua la línia ascendent i el PP no se’n sap desempallegar, tot fent concessions difícils de pair que ja han irritat a líders populars tan distanciats com Moreno Bonilla o Díaz Ayuso. El terme «prioritat nacional», aprovat a Extremadura, per a l’accés a les prestacions públiques ha aixecat molta polseguera i difícilment pot ser constitucional. I per a mes inri, s’aprova en una comunitat que expulsà milers dels seus ciutadans a altres territoris de l’estat o fins i tot d’Europa a la recerca d’una millor qualitat de vida.

S’han obert espais de reflexió en el camp progressista. No es tracta de l’amanit «no a la guerra», sinó que es tracta de posar fi l’abús de poder i de donar el màxim suport a institucions que defensen la pau i els drets humans. En aquesta dinàmica s’ha integrat un PSOE que avui intenta influir des de la socialdemocràcia en les decisions de la UE, malgrat que difícilment ho aconseguirà en la qüestió israeliana.

Per la seva banda, el discurs del PP sembla ancorat en el passat. No sap com defensar una personalitat pròpia –llevat de Rueda, Moreno Bonilla i Ayuso– i es perd davant les pressions d’un partit com Vox que imposa uns punts programàtics que no son compatibles amb el progrés i la defensa dels drets humans. I no en fan prou amb això, sinó que a Extremadura es responsabilitzaran del Medi Natural i ja s’han pronunciat en contra de les energies renovables. És preocupant que avui el PP abandoni les posicions centristes i es radicalitzi davant les pressions del seu soci de govern.

Arran de la guerra a l’Iran, Trump ha perdut suports importants com els de Meloni, que acaba de patir un fort revés electoral. D’altra banda, Viktor Orbán a Hongria ja prepara les maletes davant la contundent victòria del conservador Péter Magyar. I el tàndem Le Pen-Bardella s’ha allunyat des de fa mesos del magnat americà. I si amb això no n’hi hagués prou, el seu enfrontament amb el Papa Lleó XIV li ha suposat tota mena de crítiques fins i tot de destacats membres del seu mateix partit republicà.

Aquest panorama no afavoreix l’extrema dreta i Feijóo no s’atreveix a plantar cara. És incapaç de dibuixar un full de ruta que deixi de banda el trumpista com ja han fet alguns dels seus col·legues europeus. Mira massa de reüll Vox i és incapaç de defensar el govern quan Trump menysprea Espanya i el seu president. L’oposició italiana, per exemple, ha donat suport a Meloni quan ha rebut els insults del president dels Estats Units.

Els propers mesos seran a matadegolla entre Sánchez i Feijóo. En el fons, els grans perjudicats d’aquest divorci seran els ciutadans. Tant de bo que hi hagi responsabilitat i no s’abusi de les mentides i dels insults, per tal de lesionar els interessos del rival. Més que mai avui a Espanya hi manca una formació centrista, capaç de moderar uns discursos massa fanatitzats. El president Salvador Illa demanà el proppassat cap de setmana seny. Seran capaços els líders polítics espanyols de fer-li cas?

Subscriu-te per seguir llegint