Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Mania

Hi ha gent que, sense que sàpigues ben bé per què, et té mania. Li passa a aquesta persona, et podria passar a tu i li podria passar a qualsevol. És aquest procés estrany, que pot tenir un caràcter químic o també espiritual, que et fa percebre en els altres una mirada concreta, una aureola subtil però persistent que informa d’un cert odi, un rebuig que cristal·litza en el seu llenguatge corporal. Repasses mentalment les vostres interaccions, presencials o virtuals, i t’adones que no hi ha causes i efectes, però també saps que en aquestes coses mai hi ha ciències exactes, sinó la certesa, intuïda i transparent, que aquell individu no et pot ni mirar dos segons seguits. Pot tenir a veure amb l’esfera professional, per descomptat, perquè hi ha qui s’entesta a viure-la com una ascensió al podi, però també amb les teves opinions, que mai plouen a gust a tothom i menys en una era que, com aquesta, tendeix perillosament al sectarisme. La mania més poderosa, la que realment desconcerta i fins i tot pertorba, és aquella que es basa en un inevitable, en un intangible, i defuig els mecanismes de la raó. És gent a qui simplement no li agrades, o no t’agraden ells a tu, i l’únic argument plausible és la mania per si mateixa. No pels fets, no per les paraules, només pel fet d’existir: com si ambdós haguéssiu nascut en planetes diferents i la vostra trobada en aquest fos del tot inconcebible, una anomalia predestinada al més absolut dels desastres. A alguns sempre ens ha interessat aquesta constatació que no estem fets per tolerar o ser tolerats, més que res perquè no deixa de ser el perfecte resum de la degradació de les nostres relacions personals. Ja fa temps que, col·lectivament, dediquem més energies a furgar en les debilitats alienes que no a treballar per pal·liar les nostres, com si la derrota de l’altre fos sempre preferible a la pròpia victòria. Una mica com allò que si el Barça perd, fa menys mal si també perd el Madrid. Sigui com sigui, quines ganes de perdre el temps que tenim.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents