El meu amic Eduard Rivas

El nom del cap de gabinet del president Illa, Eduard Rivas, ha estat embrutat sense que de moment se sàpiga per què se l’investiga o de què se l’acusa, si és que se l’acusa d’alguna cosa, que tampoc no ho sabem. Eduard Rivas ha estat tota la seva vida un servidor públic vocacional, i tant quan va ser alcalde d’Esparreguera com ara que assisteix el president, s’ha caracteritzat per la seva rectitud, la seva generositat i la seva eficàcia resolutiva. És just i necessari, com ell mateix ha dit, que la Justícia ho investigui tot i fins al final; però –i això ho dic jo– és un atac a la presumpció d’innocència i al dret a l’honor que es filtri als mitjans de comunicació que estàs sent investigat però en canvi no es pugui conèixer la naturalesa d’aquesta investigació pel secret de sumari. És un escàndol que deixa en molt mal lloc el sistema judicial, la professionalitat dels Mossos, jutges i fiscals, i genera desconfiança i sobretot desànim amb la Justícia.

Avui tothom que li plagui es pot permetre d’atacar Eduard Rivas, el PSC i fins i tot el president sense haver de presentar cap prova o sostenir aquests atacs davant d’un tribunal. El jutge del cas, havent filtrat o havent permès que es filtrés el nom de l’investigat, l’ha situat en la diana del linxament i de l’escarni, fent-li un mal irreparable, encara que després la investigació s’arxivi o quedi absolt en cas d’haver-hi judici.

A més a més, i per causa també de la combinació de la filtració i del secret del sumari, els que volem defensar l’honorabilitat injustament tractada d’Eduard Rivas, tampoc no podem fer-ho, perquè tampoc no coneixem els detalls de la investigació, i per tant anem a les palpentes. La situació creada és tan angoixant i desagradable i afecta, en aquest i tants d’altres casos, tantes persones que després es demostra que eren innocents, que la Justícia hauria de plantejar-se si pot continuar tenint aquest nom generant aquest dolor i aquest caos.

Jo només puc dir que estimo Eduard Rivas, que l’he vist sempre treballar amb abnegació i duent una vida d’entrega total als altres: com a alcalde, com el cap de gabinet, i com a pare de família. Jo no sé per què l’investiguen, però puc acreditar la seva vocació de servei, la seva capacitat de treball, i la seva austeritat.

Sobre això últim hi ha alguna cosa més que puc explicar, i és que jo algunes vegades en els darrers anys he dinat amb l’Eduard. He procurat triar sempre el restaurant i convidar-lo. Estic acostumat a triar i pagar jo els restaurants quan dino amb polítics. Em sembla un tall més net. I és molt fàcil distingir els que tenen habitud d’anar a bons restaurants i els que hi van poc. No vol dir que els primers siguin per definició uns corruptes i els segons una marededéu, però sí que indica un estil de vida en un cas i en l’altre. I Eduard Rivas, de veritat, està tan content de cada petit detall en cada restaurant i en cada plat, el sorprèn tot tant, que és impossible pensar que gaudeixi amb freqüència d’aquestes comoditats. Els diners i les embarassades –creieu-me– són molt difícils d’amagar, especialment en els nouvinguts a qualsevol de les dues coses. Se’m fa, per tant, molt difícil d’imaginar que una persona amb el seu caràcter idealista i amb la seva vida tan senzilla, hagi pogut beneficiar-se fraudulentament de cap suma.

I això és tot el que jo puc dir, i això és tot el que ha pogut pensar el president, que li ha mantingut la confiança, i això és tot el que poden pensar els companys de feina, amics i familiars de l’Eduard, sense que en cap moment els Mossos o el jutge s’hagin disculpat per l’inacceptable atropellament. Tots sabem que a Catalunya, la desprotecció en aquest àmbit és total i absoluta, amb uns Mossos que són addictes a la filtració per finalitats clarament polítiques: de vegades política interna, del propi cos de Policia; de vegades política d’amistats amb algunes periodistes, que tots coneixem; de vegades política per fer mal a determinats líders de determinats partits o bé ideologies. Això passa, a Catalunya, i ara que ve l’estiu és oportú de recordar que l’actual director general de la Policia és un senyor que en ple procés independentista se’n va a casa de Pilar Rahola a Cadaqués a fer d’animadora, de guitarra i barret de palla, dels líders d’aquell funest cop a l’Estat.

Jo no sé qui ha filtrat aquesta investigació, ni per quin motiu, però sí que sé que entre uns i altres, jutges, fiscals i Mossos, s’acabaran encobrint i no hauran de donar explicacions ni d’afrontar cap judici per l’enorme mal que han fet i que tan sovint fan a tantes i tantes persones que tracten com carnassa. Els hauria de caure la cara de vergonya, però l’única cosa que cau és una lenta i incessant pluja d’humiliació sobre tots nosaltres sense que puguem fer absolutament res per defensar-nos.

Les filtracions d’avui són les tortures de fa mig segle. El que ja no es pot fer al cos, es fa a l’ànima. No et poden trencar les cames però et poden destruir el prestigi professional i la teva manera d’arribar a casa, amb la teva dona i els teus fills. És la mateixa brutalitat policial i judicial de sempre, ara sofisticada per la tecnologia i les xarxes socials. La gran burla d’aquesta història concreta és que se suposa que estan investigant per corrupció una persona a qui, precisament per la corrupció filtradora, se li ha fet molt més mal d’entrada del mal que ell hagi pogut mai fer.

Subscriu-te per seguir llegint