Neu a Sant Jordi

Aquesta és la cronologia d’una bola de neu. El 1926 neix oficialment el Dia del Llibre, impulsat per la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Se celebra el 7 d’octubre a tot Espanya. El 1930, canvia de data. De l’incert naixement de Cervantes, es passa a commemorar l’aniversari de la seva mort. La seva coincidència amb la festivitat de Sant Jordi i el tradicional regal de roses augura millors perspectives comercials.

13 d’abril del 2026: L’escriptor Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) advoca per expulsar Sant Jordi de la denominació del dia de les lletres. Proposa recuperar el nom que, segons ell, sempre va tenir: Dia del Llibre. Les declaracions sorprenen en una Catalunya orgullosa de la convivència del llibre, la rosa, el drac i el cavaller. Que l’autor de la satírica Sin noticias de Gurb qualifiqui l’heroic Jordi de «maltractador d’animals» convida a somriure. Però, per què celebrar la boutade quan pot convertir-se en material inflamable?

Aviat apareixen les veus que acusen l’autor d’atacar la cultura catalana. L’ambient s’enverina. Mendoza passa a ser un «ultraespanyolista» i el seu missatge, una mostra de la catalanofòbia dels pèrfids socialistes. No falten notícies falses, com la mà oculta dels musulmans o la suposada reducció de parades de llibres a Barcelona (en realitat, n’hi ha més que mai). Es demana la retirada de la Creu de Sant Jordi al traïdor. Puigdemont, com no podia ser possible, s’apunta a la festa: «És la revenja dels ressentits. Dels qui van viure amb amargor l’eclosió de catalanitat després de la mort de Franco, i mai la van digerir (...)». ¡Uf!

I, a tot això, va existir després de 1930 el Dia del Llibre? Vaig a l’hemeroteca. 1932, 1934, 1936, 1946, 1950, 1960, 1965… Durant tots aquells anys, els actes de la celebració del patró de Catalunya acaparen l’atenció dels diaris, però també hi ha titulars dedicats a la Festa del Llibre, el Dia del Llibre o la Jornada del llibre. El nom de l’esdeveniment pateix variacions, però sempre és tractat com una activitat particular. 1969, 1970, 1973, 1974, 1976, 1979, 1980: L’apel·latiu a Sant Jordi com a terme genèric de les flors i els llibres va guanyant terreny, però la denominació Dia del Llibre (o Diada del Llibre) es manté. Fins a 1981. A partir d’aquesta data, la D en majúscula desapareix. El 1982, el president Jordi Pujol advoca per establir el Dia de la llengua catalana. Com a anècdota, el 1990, Pujol i l’alcalde Maragall obsequien el llavors príncep Felip amb La isla inaudita de Mendoza.

Des de fa 96 anys, el 23 d’abril és el dia dels llibres a Catalunya. Els últims 45 anys sota la denominació de Sant Jordi, els 51 anteriors amb nom propi. Què demostren aquestes xifres? Poca cosa. Més enllà que Mendoza es va referir a una realitat llunyana i que somriure -o debatre- sobre la seva provocació hauria sigut una excel·lent idea. Però, és clar, això hauria sigut renunciar a exacerbar el discurs del greuge. La qüestió és fer créixer la bola de neu. O de metzina. O d’una altra cosa.

Subscriu-te per seguir llegint