Els principis

Espanya és avui dia un país democràtic d’arrel cristiana; fins i tot els que no som creients estem influenciats per la cultura cristiana. A totes dues tradicions, la igualtat dels éssers humans, tant en drets com en deures, és un tret fonamental. En la tradició cristiana, tot ésser humà és considerat una criatura de Déu, sense que tingui cap privilegi per les seves condicions, siguin de races diferents, siguin de sexes diferents, siguin rics o pobres, visquin on visquin, etc. Inclús els pecadors hi són perdonats sempre que es penedeixin dels seus pecats. En la tradició democràtica, no es fa distinció entre persones ni per sexe, ni per raça, ni per ser ric o pobre, ni per viure a ciutat o poble, etc.; tots tenen d’entrada els mateixos drets i deures. El vot és l’expressió més genuïna d’aquesta igualtat de drets i deures: tots els vots valen igual, des de l’home més ric o culte fins al més misèrrim o poc educat, amb l’excepció que qui comet un acte contrari a la llei pot ser castigat. La Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU ho diu també ben clar a l’article 2: «Tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta declaració sense distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra condició nacional o social, ....».

És des d’aquest punt de vista que la regularització d’immigrants és un acte plenament democràtic i del tot concordant amb la doctrina cristiana i la Declaració dels Drets Humans. Per això no és d’estranyar que des de l’Església espanyola o romana es consideri la regularització com un pas positiu. Unes persones que comparteixen existència i treball en un país com Espanya, que és democràtic i d’arrel cristiana, tenen dret a tenir igualtat de drets i deures amb els altres conciutadans amb qui conviuen. A Espanya, a més, es dona la situació que necessitem la mà d’obra que aquests immigrants ens proporcionen i, per això, no és d’estranyar que la patronal estigui a favor de la regularització. Això no sols dona dret de treball i residència, sinó que permetrà la contractació legal dels treballadors i que cotitzin a la Seguretat Social i, per tant, ajudaran a la sostenibilitat de l’estat del benestar.

Fins aquí tot correcte; quina crítica fan els que s’hi oposen? Vox defensa que tota immigració és dolenta per si mateixa, nega la premissa democràtica i cristiana que tot ésser humà té els mateixos drets i deures, criminalitza els immigrants de forma general i critica que estem canviant la societat sense tenir en compte que tots som immigrants d’alguna generació. El PP de Feijóo diu que s’estan regularitzant persones que, si fossin ciutadans, estarien essent jutjats per actes contra la llei. Aquest és un tema que depèn de les condicions de la regularització i, per tant, si creuen que això passa, haurien de fer propostes de regulació que eliminessin aquest problema, mai carregar-se la regularització i el govern sense més, tot dient coses que no són certes, com que es vol canviar l’electorat; un immigrant només aconseguirà la residència que li permet votar a unes municipals i no a unes generals fins que hagi passat el temps necessari per obtenir la nacionalitat. El «primer els espanyols» del pacte amb Vox a Extremadura va més enllà i segrega per nacionalitat, arribant a la inconstitucionalitat.

El no a la guerra, que el passat cap de setmana ha ressonat a Barcelona en el Global Progressive Mobilisation, recolzat per tots els representants del progressisme (més o menys socialdemòcrates) del món, també comparteix aquesta idea d’igualtat de drets i deures de les persones. Els representants reunits no volen que les persones siguin utilitzades com a peons dels senyorets que maneguen els fils i juguen amb elles com si fossin ninots. Jugar a déus que volen canviar el món per la força sense tenir en compte les persones que moren, que són desplaçades o es queden sense habitatge, etc., com a danys col·laterals de les guerres que promouen. Sense respecte al dret internacional, sense intentar arribar a acords que serveixin per resoldre problemes, els drets de les persones són trepitjats i s’augmenta l’odi al món; mai s’ha resolt un problema amb una guerra, i menys si es fa de forma unilateral.

La reunió de Barcelona ha reunit la majoria de líders progressistes que confien en el respecte a les persones, que la política i la democràcia han de servir perquè totes les persones visquin millor, i el «no a la guerra» és un «sí a la democràcia, a la negociació i als pactes» per solucionar els problemes i al respecte al dret internacional; totes les nacions tenen iguals drets i deures, siguin riques o pobres, siguin grans o petites, etc. La presència, com a representants dels EUA, del darrer candidat a vicepresident demòcrata Tim Walz, del senador per Connecticut Chris Murphy i, telemàticament, d’Hillary Clinton, de l’alcalde de NY Zohran Mamdani i del senador Bernie Sanders, confirma l’interès dels demòcrates dels EUA en la reunió organitzada per Sánchez.

Subscriu-te per seguir llegint