Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Girona i Pep Nadal

Des de fa anys, existeix una notable unanimitat en assenyalar Quim Nadal com el «responsable» del gran salt endavant de Girona de les darreres quatre dècades. I, sense voler restar-li mèrits a l’exalcalde, entre molts altres detalls perquè ell també té un paper en la història de la gènesi de la Girona Ciutat Universitària, és evident que la creació i la consolidació de la UdG són clau per entendre el canvi de la ciutat grisa que dibuixava Javier Cercas a Las leyes de la frontera a la Girona amb aires de Florència que fa anys que és un imant de turistes, ciclistes i addictes a penjar fotos a Instagram. Amb totes les contradiccions i desigualtats de les societats europees actuals, avui Girona és una ciutat atractiva per viure, treballar o visitar, guanyant la cursa simbòlica amb moltes altres poblacions que no han tingut la sort o l’encert de gaudir dels beneficis d’acollir una universitat amb més de 15.000 estudiants i més de dos milers de professors i treballadors.

Com passa amb Quim Nadal, de la importància de la UdG per a l’evolució de la ciutat de Girona en dubta poca gent. Però res es fa sol i que Girona tingués universitat no va ser fàcil. I el reconeixement a Pep Nadal d’aquesta setmana en la quarta edició dels Premis Generalitat Girona serveix per recordar que, efectivament, que Girona tingués universitat pròpia no va ser fàcil. I que els que, com el filòleg dels germans Nadal, pensaven que allò seria molt important per a la ciutat no s’equivocaven. Fa una mica més de quatre anys, en una entrevista amb aquest diari amb motiu d’un homenatge a la seva trajectòria a la UdG, Pep Nadal no dubtava a assenyalar un dels grans beneficis per a la ciutat de tenir universitat: «Retenir capital humà». I, per explicar-ho, posava l’exemple de la seva pròpia família: «El meu germà Quim va tornar perquè va ser alcalde, però sinó ell era professor a l’Autònoma i vivia a Barcelona, jo era professor a l’Autònoma i vivia a Barcelona, en Rafel era director d’El Periódico i vivia a Barcelona...». Això, amb la UdG, va canviar per als Nadal i per a molta altra gent. I la més beneficiada ha estat la ciutat de Girona.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents