Ciutats intel·ligents

Per Setmana Santa no vaig poder veure la processó del Sant Enterrament i també em vaig perdre la desfilada del capítol dels Manaies durant el tradicional lliurament del penó que va rebre l’expresident i advocat Carles Mascort, autor del magnífic volum Una nit i trenta anys, sobre el llarg i complicat procés de recuperació de les peces robades de l’Arqueta de Banyoles que es custodiava al monestir de Sant Esteve. Circumstàncies de la vida, però, i un compromís familiar ineludible, em varen portar nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

Vaig desar doncs els 14/15 °C de Girona i vaig aterrar a Helsinki, on d’entrada no vaig adonar-me de les virtuts del poema de Salvador Espriu però sí d’un canvi sobtat de temperatura, amb un cel gris, una pluja fina i 2 °C de màxima! Vaig obviar les possibles desaprovacions de la congregació per haver deixat el niu i vaig decidir que pagava la pena descobrir algunes de les novetats que se’m presentaven en aquella ciutat.  La primera sorpresa va ser la constatació de l’escàs trànsit rodat i vaig pensar que tal vegada era degut a les celebracions festives d’aquells dies, però no era aquest el motiu, sinó quelcom més raonable i que, a la vegada, ens interpel·lava pel contrast d’on venia. «Hi ha poc trànsit perquè la gent en general no necessita un vehicle privat per desplaçar-se, sinó que ho fa en transport públic». Efectivament, l’asseveració del taxista, un finlandès de soca-rel, era del tot encertada. Línies de metro, tramvies, autobusos urbans, una abundant flota de taxis, però també Ubers, que conviuen pacíficament i, sovint, coordinadament, contribueixen decisivament al fet que el vehicle privat es quedi en algun dels aparcaments de la perifèria convenientment adaptats, amb il·luminació suficient i sistemes de vigilància connectats a la Policia. I no només han suprimit gairebé els vehicles de quatre rodes, sinó que també ho han fet amb els de dos, especialment els ciclistes d’empreses de missatgeria, que solen anar esperitats amb una motxilla a l’esquena, ja que els estan substituint per uns robots que són com una mena de caixa que conté al seu interior la comanda del client, especialment d’alimentació immediata. Aquests artefactes són autònoms, van per la vorera com si d’un vianant es tractés, s’aturen a les cruïlles i travessen el carrer quan el semàfor es posa verd. Són els miracles de la tecnologia en una ciutat avançada (disposa d’una biblioteca per a invidents), però aplicada en aquest cas a la problemàtica sempre present de la mobilitat.

I just un parell de dies després de la visita a la capital de Finlàndia que apareixia als diaris la notícia del resultat d’un informe que l’Ajuntament de Girona havia encarregat a una empresa especialitzada per tal de començar a dibuixar el futur de dos eixos viaris principals de la ciutat, com són el carrer Riu Güell i el carrer Barcelona, des de la rotonda Mas Gri fins plaça Marqués de Camps i la continuïtat de Ferran Puig fins a arribar a la Devesa. L’estudi preveu una reducció dràstica de l’ús del vehicle privat motoritzat sense que això impliqui necessàriament «caos circulatori», ja que la seva aplicació pot comportar un canvi d’hàbits obligat pel nou disseny urbà, que beneficiarà els desplaçaments a peu, en bici i amb transport públic per aquest ordre. A ningú se li escapa la complexitat de portar a terme aital proposta que d’antuvi haurà de tenir en compte la presència d’amiant sota bona part de l’asfalt, però benvinguts siguin els aires d’eleccions pròximes que han fet germinar almenys una idea que pot servir de base per a un futur projecte.

El passat mes de març, al fòrum «Ciutats Intel·ligents» que va organitzar El Periódico de Catalunya, es va analitzar com la mobilitat, la innovació i la tecnologia estan transformant no només el present, sinó també el futur de les nostres ciutats. L’objectiu d’una «mobilitat connectada», com defensava un dels ponents, també pot ser possible a la ciutat dels quatre rius, però caldrà un decidit esforç inversor, unes propostes clares i, especialment, un calendari d’execució viable. Immersos en el diabòlic remolí de la IA haurem d’estar amatents a les aplicacions pràctiques de les «revolucions» de futur.

Subscriu-te per seguir llegint