El poder dels jutges

El «cas Montoro», una presumpta màfia en el Ministeri d’Hisenda, liderada per l’exministre del PP, i que té tots els indicis de ser l’escàndol més gran de corrupció de la democràcia espanyola, avança a pas de tortuga. Un jutge i una fiscal han de lluitar contra tot l’aparell judicial espanyol, controlat per la dreta i la ultradreta. Alejandro Luzón, fiscal Anticorrupció, que hauria de ser el responsable de perseguir aquests delictes, va multar, amb mil euros, la fiscal del cas per «desobediència», per insistir en unes diligències (uns correus electrònics de Montoro) necessàries per al cas. La mateixa calma és la que s’ha agafat el Tribunal Suprem per resoldre els recursos de dos exministres corruptes del PP d’Aznar, com Zaplana i Rato; mentrestant, no ingressen a la presó.

L’arbitrarietat de la justícia espanyola és un no parar d’exemples. El Tribunal Suprem acaba d’arxivar una denúncia contra Isabel Díaz Ayuso per haver filtrat uns correus de l’exregidora abusada per l’alcalde de Móstoles, del PP. És el mateix tribunal que va condemnar al fiscal general de l’Estat per haver filtrat ell o «una persona del seu entorn immediat» (una insòlita pirueta jurídica), uns correus de la parella de Díaz Ayuso. Mentre García Ortiz ja fa mesos que va ser condemnat, en un procediment exprés, el judici pel presumpte frau fiscal d’Alberto González Amador (el delicte de debò) sembla que, oh casualitat, no se celebrarà fins després de les eleccions autonòmiques de l’any vinent.

Ja no es tracta, com va dir González Trevijano, expresident del Constitucional, que «els juristes som gairebé tots conservadors, perquè el Dret és una ciència conservadora», és que la justícia espanyola fa temps que es guia per la llei de l’embut: persegueix García Ortiz i Begoña Gómez, mentre fa l’orni davant els més que evidents delictes comesos per Mariano Rajoy i María Dolores Cospedal, en el cas Kitchen. O empresona Ábalos i Cerdán, i ni se li acudeix fer-ho amb Jorge Fernández Díaz o Cristóbal Montoro, essent els seus casos infinitament més greus. Igual que permet, entre moltes altres atrocitats, que un jutge com Peinado compari, en un acte judicial, el president d’un govern democràtic, Pedro Sánchez, amb un rei absolutista com Ferran VII. Troben normal que la magistrada Teresa Palacios, igual que Ángel Hurtado en el cas Gürtel, faci més d’advocada defensora del PP que de jutgessa en el judici del cas Kitchen? Ells sí, perquè saben que controlen el poder judicial.

Aquest biaix ideològic no afecta només l’àmbit polític. Organitzacions ultres com Manos Limpias, Hazte Oir o Abogados Cristianos sempre troben algun jutge que els segueix la veta. Els hauria de caure la cara de vergonya a tots plegats pel calvari que van fer passar a Noelia, la noia de Barcelona que havia demanat que se li apliqués l’eutanàsia. Una petició legítima, emparada per la llei, va donar voltes durant vint mesos per sis instàncies judicials, tot i comptar amb l’aval dels dinous membres de la Comissió de Garanties i Avaluació de Catalunya. I, amb un clar afany d’intimidar als metges, Abogados Cristianos ha presentat una denúncia contra dos membres del comitè que va avalar l’eutanàsia de Noelia. Veure com acabarà.

Abogados Cristianos són els mateixos que van denunciar Pablo Echenique per un tuit que responia a unes declaracions de l’arquebisbe d’Oviedo en què associava migrants i delinqüència. L’exdiputat de Podem va replicar que «estadísticament» era més probable que un sacerdot cometés un delicte sexual. Echenique va ser absolt la setmana passada, però ha hagut de passar dos anys de calvari judicial, amb els corresponents costos. Igual que tres membres del programa Està passant, de TV3, denunciats per la mateixa organització ultra per un gag sobre la Verge del Rocío.

No descarto una condemna a Begoña Gómez per res, mentre Mariano Rajoy queda immaculat, després d’haver liderat dues trames mafioses com els casos Gürtel i Kitchen. I, tot i aquestes arbitrarietats, la presidenta del CGPJ, Isabel Perelló, encara té la santa barra de demanar respecte pels jutges, quan són ells els primers a no respectar la separació de poders. Es creuen tan intocables i tan per sobre de tothom que, en un comunicat dels jutges d’Instrucció de Madrid, en defensa de Juan Carlos Peinado per unes crítiques que havia rebut del ministre Félix Bolaños, el jutge és «don», i el ministre és, simplement, Félix. El problema és l’enorme poder que tenen. I això espanta.

Subscriu-te per seguir llegint