La màquina que fa «ping!»

Aquesta setmana he passat unes hores al servei d’Urgències de Santa Caterina acompanyant un familiar. Me’n faig creus de com estan organitzats i atenen la gent que hi va entrant sense cita prèvia. Des de la recepció a la doctora que fa la visita, passant pel servei de cribratge, les infermeres i auxiliars. Durant una estona em miro un monitor en el qual hi surten gràfics i números que no entenc gaire i em ve al cap aquella divertidíssima seqüència de El sentit de la vida, dels Monty Python, en la que uns metges estan cofois de disposar d’una màquina que fa «ping!» sense que saber molt bé per a què serveix. Fins i tot apareix el gerent de l’hospital al mig d’un part que explica que va costar una ronyonada. Mentre la màquina que fa «ping!» d’urgències va controlant les constants vitals del meu familiar sento una conversa de fons d’algú que es queixa que l’han fet esperar massa. Potser té prou raó de queixar-se, no és el nostre cas. Més tard tinc ocasió d’estirar les cames pels llargs passadissos de Santa Caterina admirant la seva horitzontalitat lluminosa, veient gent que va i ve amb els seus mals, pares acompanyant fills i fills acompanyant pares i bates blanques que hi treballen. Això ens costa un ull de la cara i ho paguem entre tots amb impostos. Amb mancances i dificultats tenim una sanitat pública de la qual en podem sentir orgullosos des de la Llei General de Sanitat de 1986, que el ministre Ernest Lluch va tirar endavant amb l’oposició de sectors reaccionaris i que consagra l’atenció universal a totes les persones, pel sol fet de ser-ho, cosa que no li agrada a la dreta. Els sanitaris avisen que estan al límit i anuncien vagues. Deuen tenir raó. Soc dels que pensen que totes les feines són dignes però el col·lectiu de la bata blanca, com els mestres o els bombers mereixerien un plus de respectabilitat social. Jo no vull anar a dormir en un país en el qual totes les persones no tinguin garantida l’atenció sanitària. És clar que és cert que hi ha gent que no aporta, tot i que tenen tot el dret a usar-la: els defraudadors, els llestos que cobren en negre o tenen el domicili fiscal a fora. Perquè, el més humil dels immigrants paga impostos des del moment que compra una barra de pa. Tot això ho vaig pensant mentre esperem que ens passin a planta on l’atenció també serà excel·lent. I, mentrestant, la màquina continua fent «ping!» Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Subscriu-te per seguir llegint