Les entrades les carrega el diable

La setmana passada vaig rebre un correu electrònic on s’anunciava que ja estaven a la venda les entrades per a un espectacle previst pel febrer de 2027. Qui sap què farà i on serà d’aquí gairebé un any si amb prou feines tenim clar què farem i on serem la setmana entrant? Les entrades anticipades les carrega el diable i són un fenomen que va a més. S’estén com una taca d’oli és de suposar que perquè els promotors de concerts i espectacles rebin de manera anticipada els diners que requerirà muntar-lo.

El Último de la Fila toca diumenge que ve a l’Estadi Olímpic. Les localitats van sortir fa un any i amb l’emoció del moment t’hi llances per molt que les cues virtuals siguin, també, d’espera quilomètrica. Compres pensant que hi aniràs segur, però quan s’acosta el dia mai tot és tan senzill. Per Nadal un virus ja em va deixar sense poder anar a un altre concert a Barcelona adquirit si fa no fa amb un any d’antelació, amb la fortuna que, en aquest cas, a través de la plataforma que despatxava els tiquets, hi havia l’opció de revendre’ls (legalment) si finalment no hi podies assistir.

Com que ara ja no es venen discos, el que es porta són els esdeveniments. Com més grans i espectaculars millor. Únics, per fer dentetes al fan i provocar-li la necessitat de no voler-s’ho perdre. Que els ho preguntin a Oques Grasses, capaços d’omplir a un any vista quatre estadis Olímpics, i més que haurien pogut ser, amb l’efecte crida del seu comiat i que tu no seràs l’únic que s’ho perdrà. La setmana abans d’aquests concerts del mes d’octubre ja em quedaré enclaustrat en una bombolla, per evitar qualsevol refredat.