Més eines per garantir l’habitatge

En un moment en què l’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania i en el que és impossible tirar endavant lleis que vagin en la direcció de fer de l’habitatge un dret i no un bé de mercat, és imprescindible comptar amb eines que permetin als ajuntaments que tenen interès en actuar sobre el problema, fer-ho de forma efectiva. És per aquest motiu que des d’ERC treballem per dotar de recursos a les administracions municipals. En aquest sentit hem proposat al Congrés un nou recàrrec de l’IBI, justament per oferir més capacitat als ajuntaments per intervenir en un mercat cada vegada més tensat i desigual.

Fins ara, els municipis només poden aplicar un recàrrec a aquest impost en casos molt concrets: habitatges que es pugui demostrar que porten buits més de dos anys. Es tracta d’una mesura limitada que no contempla altres realitats creixents i que estan afectant a l’accés a l’habitatge de forma ferotge.

Amb el nou marc que proposem, els ajuntaments podran anar més enllà. Es preveu la possibilitat d’aplicar recàrrecs als habitatges en mans de grans tenidors, als pisos destinats a ús turístic i també a aquells que formen part de grans operacions d’inversió, com els fons voltors. És a dir, es posa el focus allà on avui hi ha més acumulació i, sovint, més tensió sobre el mercat.

No es tracta de castigar petits propietaris. Una persona que té un, dos o inclús tres pisos no és l’objectiu d’aquesta mesura. El focus se situa en realitats molt diferents: grans tenidors amb diversos habitatges, més de cinc en zones tensionades o més de deu en tot l’estat, pisos destinats a ús turístic o grans paquets immobiliaris en mans de fons d’inversió. És aquí on es concentra bona part de la pressió sobre el mercat i on té sentit actuar. L’objectiu és clar: que qui té una capacitat real d’incidir en l’oferta d’habitatge també tingui una responsabilitat més gran a l’hora de contribuir a l’equilibri del sistema.

Una de les claus és que aquesta mesura es pot gestionar d’aprop, tenint en compte la realitat de cada municipi, ja que són els ajuntaments qui poden aplicar aquests recàrrecs segons la seva realitat. I això és important, perquè cada municipi viu el problema de l’habitatge d’una manera diferent.

A Salt, al Gironès, per exemple, aquesta línia de treball no és nova. El municipi ja fa anys que aplica recàrrecs vinculats a l’habitatge amb l’objectiu de mobilitzar pisos i equilibrar el mercat. L’alcaldessa, Cristina Alarcón, ha defensat en diverses ocasions la necessitat de disposar de més eines per aprofundir en aquesta feina. En municipis amb una pressió residencial elevada, tenir més marge d’actuació pot marcar la diferència entre gestionar el problema o patir-lo.

Cal dir-ho clar: aquest recàrrec no solucionarà per si sol el problema de l’habitatge. Però sí que és una peça més d’un trencaclosques que fa temps que demana solucions. És una manera d’avançar cap a una fiscalitat més justa, on es tingui en compte qui té més capacitat i quin ús es fa dels habitatges.

Si volem que l’habitatge sigui un dret real i no només una declaració d’intencions, necessitem mesures valentes i útils. Donar més eines als ajuntaments és anar en la bona direcció. Ara toca aplicar-les amb sentit comú i amb un objectiu clar: que tothom pugui viure al seu municipi en condicions dignes.