Vint anys de transmissió del coneixement

Apostar per la transmissió del coneixement era la convicció profunda del meu pare, Manel Xifra Boada, fundador de Comexi. No era una idea tardana ni prestada: era un fil conductor durant tota la seva trajectòria empresarial. Els professionals del sector que l’escoltaven parlar d’aquest tema -de la necessitat que els membres d’una indústria compartissin el seu saber per fer-la avançar- en sortien profundament impactats. Tenia el do de transformar una idea tècnica en una convicció moral.

Quan Narcís Bartrina, degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona, s’hi va apropar per crear uns premis que honoressin el seu llegat, aquells diàlegs van trobar el seu marc institucional. Bartrina -que havia treballat a Comexi i professava un profund respecte pel meu pare com a empresari- li va fer conèixer el pensament del filòsof gironí Josep Maria Terricabras sobre la paraula i la comunicació com a eines de progrés. Aquelles converses van tancar un cercle: van confirmar, amb el rigor de la filosofia, el que el meu pare ja havia viscut i defensat tota la vida. Va ser ell qui va proposar que el premi principal portés el nom de la transmissió del coneixement. No com a homenatge retòric, sinó com a declaració de principis sobre el que una indústria necessita per avançar.

Enguany, els Premis Manel Xifra i Boada arriben a la vint-i-unena edició. El palmarès d’enguany exemplifica aquest esperit millor que cap discurs. RCR Arquitectes, l’estudi fundat per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta a Olot, rep el premi a la Transmissió del Coneixement. En un any en què Barcelona acull la capitalitat mundial de l’arquitectura, reconèixer un estudi que des d’Olot ha arribat a projectar-se internacionalment fins al màxim reconeixement mundial és un gest que connecta territoris, disciplines i generacions. L’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) és distingit per la seva recerca aplicada en transició energètica, i l’enginyera Elisenda Pagès Feliu és reconeguda per una trajectòria d’excel·lència.

Arquitectura i enginyeria industrial poden semblar mons separats, però comparteixen un objectiu, transformar idees en solucions que milloren la vida de les persones. En un any en què Barcelona lidera el debat arquitectònic mundial, té tot el sentit que uns premis d’enginyeria industrial reconeguin també qui ha sabut fer-ho des d’aquí.

La incorporació de les dones a les carreres tècniques no és una qüestió de quotes: és una necessitat per a la competitivitat del sector. Encara avui, enginyeria i arquitectura continuen sent disciplines majoritàriament masculines. Reconèixer trajectòries com la d’Elisenda Pagès és, a petita escala, contribuir a canviar-ho.

Vint anys de premis que ens recorden que el coneixement és un bé que, quan es comparteix, no es divideix: es multiplica.