La cara B

Cada any s’acostuma a fer un balanç triomfalista de Sant Jordi i, en gran mesura, és perfectament comprensible: al capdavall, en uns temps tan líquids com els actuals, tenir una jornada anual dedicada a la reivindicació dels llibres i la cultura en general s’ha tornat de primera necessitat. Més que mai, és una gesta i fins i tot èpica i també un espai absolutament imprescindible per fomentar la llengua i la identitat catalanes, que sempre convé. Però (i ja sap greu que hi hagi un «però»), l’evident èxit de la diada i la seva insubornable consolidació a l’imaginari col·lectiu no ens pot distreure d’alguns senyals d’alarma que, si continuem menystenint, probablement acabaran desnaturalitzant la festa. Potser la més òbvia és la creixent fiscalització de Sant Jordi per part d’una indústria que tendeix a voler fer confondre el gra amb la palla. Que sigui una celebració del llibre no vol dir que tots els llibres representin aquesta celebració. Ja fa temps que passa, però enguany passejar-se per determinades parades de Barcelona suposava adonar-se que es juga a mercantilitzar un tipus de producte que fagocita la veritable creació i que aprofita l’efemèride per legitimar-se. Sí, és una opinió incòmoda i és veritat que hi ha d’haver llibres per a tots els gustos, només faltaria, però una cosa és voler satisfer la demanda i una altra de molt diferent ocupar els espais d’autores i autors que sí que tenen molt per explicar. És una mica la distància que separa determinades pel·lícules que s’estrenen a les sales de cinema i aquells subproductes de plataforma destinats a alimentar l’algoritme. Aquest senyal, dèiem, és el més evident, però no l’únic. Podríem parlar també d’ubicació de parades, de l’obsessió pels més venuts i de la insistència dels mitjans a difondre les mateixes veus. És un dia meravellós, efectivament, però també pot deixar un regust estrany perquè hi ha qui, malgrat merèixer-s’ho, no se’l sent com a propi. Acceptar ambdues coses sense perdre l’entusiasme ni l’esperit crític és clau, o hauria de ser-ho, per garantir la seva essència.

Subscriu-te per seguir llegint