La factura electrònica, també a Girona

El teixit empresarial gironí -unes 9.500 pimes que sostenen més de 90.000 llocs de treball i amb un dinamisme econòmic per sobre de la mitjana catalana- té al davant un punt d’inflexió. La publicació del Reial decret 238/2026 i l’esborrany de l’ordre ministerial del 17 d’abril fixen una data que ho canvia tot: l’1 d’octubre de 2026. A partir d’aquí, compte enrere. Dotze mesos per a les empreses de més de 8 milions d’euros de facturació; vint-i-quatre per a la resta.

Dit ras i curt: s’ha acabat el PDF. S’ha acabat la factura com l’hem entès fins ara. La Llei Crea i Creix obliga a treballar amb formats estructurats, pensats perquè les màquines els entenguin i els processin. UBL, Facturae… noms tècnics per a una idea molt simple: tot haurà de ser traçable, des de l’emissió fins al cobrament. I, sobretot, visible.

L’objectiu és clar: atacar la morositat. Posar llum allà on sovint hi ha hagut opacitat. Saber qui paga, quan paga i qui no paga. I fer-ho de manera sistemàtica.

No s’ha de confondre amb el sistema VeriFactu, que arribarà el 2027 i que posa el focus en els registres interns. Aquí parlem d’una altra cosa: de com es relacionen les empreses entre elles. De com es comuniquen. I de com es paguen.

Girona, amb sectors clau com l’agroalimentari, la metal·lúrgia, la química o l’hostaleria, no pot mirar-s’ho des de la barrera. Adaptar-s’hi no és només complir. És professionalitzar-se, millorar processos i parlar el mateix idioma que el mercat global.

Perquè en això, com en gairebé tot, arribar tard no surt gratis. I anticipar-se no és només evitar sancions.

És, sobretot, guanyar competitivitat.

Subscriu-te per seguir llegint