El pinyol de la citació

A l’època del setmanari Presència tenia una gran acceptació la secció «Textual» que elaborava el director, Narcís-Jordi Aragó, a base de selecció de citacions. Un dia un lector va felicitar-lo per saber escollir aquelles citacions, expressives i atrevides, en aquell temps de censures i retencions mentals; li digué: llegint qui cites, sabem com penses.

Ara David Pagès i Cassú acaba de publicar el llibre Ressons, que aplega 999 citacions remarcables que ell ha escollit. La citació que hauria d’ocupar el número 1.000 del llibre corre a càrrec del lector, que ja té el seu espai reservat. El conjunt presenta una agrupació de temes d’una gran varietat que omplen 211 pàgines. El llibre s’obre amb un pròleg de Joan Surroca i Sens que analitza minuciosament la llarga i rica història d’aquesta especialitat de recollir citacions d’altri. Citar un autor ja és un signe de reconeixement, un excel·lent tribut. Una citació és un altaveu.

Cada capítol del llibre presenta com a pòrtic una significativa obra artística de Toni Cassany; en algunes d’aquestes obres apareix la tècnica del collage, excel·lent indicadora de la suma i multiplicació dels ànims col·lectius, recol·lectors i pedagògics d’un llibre que és confeccionat amb l’esperit i les aportacions de les 302 persones que hi són citades.

Es fa difícil destacar ara i aquí els elements que configuren el llibre; serà qüestió personal del lector, i sense pressa. Però a tall de primera fullejada sí que alguna observació es pot avançar. Per exemple, és significativa una citació de Jaume Vicens Vives que diu: «Cap mestre no escriu més que una part del que porta a dintre». Aquí podem entendre -i desitjar- que les 999 citacions que ens ofereix David Pagès i Cassú són una bona avançada de noves aportacions que anirien aflorant. Així ho esperem.

Tornem a dir-ho: tot llegint una tan llarga sèrie de citacions, el seleccionador hi queda retratat. Posant atenció sobre els autors citats en el llibre, apareix un paisatge de gran riquesa de pensament ben actual i ben arrelat aquí; un entretingut recompte de repeticions és molt expressiu; i les preferències són reveladores: l’autor del llibre Ressons ha citat vàries vegades aquests autors: Pere Calders, Josep Pla, Carme Junyent, Marta Mata, Emili Teixidor, Isabel-Clara Simó; el màxim nombre de citacions és per a Pere Casldàliga, i aquí es mereix citar-ne una mostra: «Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit.»

Una citació és un pinyol de fruita que porta dintre seu la força quieta i adormida d’una nova vida: una llavor, un creixement futur, un aprenentatge per estrenar, una brúixola per trobar, tot i que el lector, ara mateix, pot no ser conscient que ell mateix és una parcel·la de terra adobada, que pot estar esperant una bona sembra.

Per acabar, fem una incursió a la mina de les citacions que tenim, tanmateix, interminable. Hi he buscat la citació més breu i alhora molt substanciosa del llibre. Crec haver-la trobat, per compartir; és el pinyol que ens ha deixat a terra Josep Maria Ballarín i diu així: «Rumia i no cargolis».

Subscriu-te per seguir llegint