Llobarro i orada de Roses: orgull empordanès

En un món cada cop més globalitzat, on tot arriba de lluny i sovint sense ànima, encara hi ha productes que mantenen intacta la seva essència. El llobarro i l’orada de Roses en són un exemple clar. I ho hem de dir alt i clar: estem davant d’un producte empordanès de primer nivell.

Cada dilluns i cada dijous, la Confraria de Pescadors de Roses treu al mercat un peix que molts consideren el millor de l’aqüicultura a nivell estatal. I no és casualitat. Perquè sí, és aqüicultura. Però no tota l’aqüicultura és igual.

Aquí tot suma. Suma la proximitat, que permet que el peix arribi fresc, sense intermediaris absurds ni viatges innecessaris. Sumen les aigües fredes de la badia de Roses, que donen una textura i un gust molt diferents dels productes provinents del sud o de països com Grècia o Turquia. Suma l’alimentació controlada, suma el dejuni de 24 hores que garanteix un peix net, suma la manera respectuosa de sacrificar-lo amb aigua de mar i gel, i suma un detall que marca la diferència: l’encaix manual, peça a peça.

Però sobretot, suma la gent. Suma l’ofici, l’experiència i el respecte pel producte. Suma aquell «fer bé les coses» tan nostre, tan empordanès, que no es pot copiar ni industrialitzar.

Davant d’això, és legítim preguntar-se: per què sovint es posa al mateix nivell aquest producte amb peix d’importació produït en massa i sense el mateix control? No tot és el mateix. I ja va sent hora de dir-ho sense complexos.

Defensar el llobarro i l’orada de Roses no és només defensar un producte. És defensar el territori, l’economia local i una manera de treballar que aposta per la qualitat per sobre de tot. És apostar per l’Empordà.

I quan tot suma -territori, coneixement, respecte i proximitat-, el resultat només pot ser un: excel·lència.

Subscriu-te per seguir llegint