Temps de plors

Un bon temps primaveral que més aviat sembla un estiu avançat, ens aboca a les portes del gran aparador «Girona Temps de Flors». La tria del cartell guanyador ha estat prou encertada i certifica una vegada més l’excel·lència del nivell aconseguit a les aules de l’Institut Santiago Sobrequés. Però com no podria ser d’altra manera atesa la creixent conflictivitat en els col·lectius humans que ens envolten, a les portes de la nova edició d’aquesta reeixida manifestació floral que rep visitants d’arreu de l’Estat i de més enllà, ja s’han començat a sentir els plors, els laments, les queixes i les reivindicacions dels que aprofiten aquest esdeveniment lúdic-cultural com a plataforma per fer-se sentir i reclamar allò que consideren just i/o raonable però que encara no havien aconseguit mitjançant negociacions frustrades i/o sense resultats tangibles. Les flors, doncs, i amb elles la imatge d’una ciutat que es vol presentar al món plena de vida, alegria i frescor, podria esdevenir el marc de baralles interessades, sempre amb resultat incert però amb una ciutadania que pot acabar pagant els plats trencats d’uns malentesos enquistats.

Les brigades municipals es varen mobilitzar posant la mostra floral com a eix de les seves reiterades reclamacions laborals, especialment relacionades amb el còmput de les hores extraordinàries i d’altres compromisos econòmics que s’anaven arrossegant. Paral·lelament a les reclamacions econòmiques, varen denunciar que l’Ajuntament volia prioritzar els treballs dels muntatges de l’Exposició floral deixant enrere tasques del manteniment quotidià que tal vegada no es perceben a ulls del visitant/passejant, però que tanmateix no s’havien d’obviar. Sortosament, s’ha pogut arribat a un acord entre les parts però no sembla pas il·lògic que es volgués donar una prioritat als muntatges florals atesa la seva excepcionalitat i imatge externa de la ciutat. Amb tot, aficionats com són a la plaça del Vi d’externalitzar feines, potser un equilibri entre els serveis propis i un encàrrec puntual a una empresa especialitzada podria alliberar en endavant a les brigades d’unes tasques que puntualment poden provocar disfuncions.

I a redós d’aquest conflicte laboral els treballadors de l’empresa Girona+Neta ja han activat el clàssic d’un anunci de vaga que coincidiria amb la celebració del Temps de Flors amb la intenció de deixar la ciutat feta un fàstic com una mostra de força. En aquest cas, però, el consistori té raó en reiterar que el conflicte és entre uns treballadors i la seva empresa i, per tant, és en l’àmbit d’aquesta que s’han de dirimir les qüestions laborals entre les parts o mitjançant la mediació d’un tercer com els professionals del col·legi d’Advocats que ja han manifestat la seva voluntat d’intervenir-hi. En aquest cas, en el seu moment ja es va optar per privatitzat el servei mercès un suculent contracte amb l’empresa privada i és, per tant, a aquesta, on s’han de discutir i resoldre les qüestions litigioses. És clar que si la cosa es repeteix i hem d’estar a mercè dels vaivens d’una empresa incapaç de complir el que pertoca, potser caldria començar a pensar en un rescat del contracte i retornar a l’esfera pública un servei que no ha acabat de funcionar com havia promès i la ciutadania mereix. Així, si els treballadors han de plantejar les seves reivindicacions a la plaça del Vi, almenys que ho facin amb totes les de la llei.

Però aquests són temps de plors. Queixes i laments ens envolten arreu. Els taxistes no volen competència, els restauradors es queixen que l’Ajuntament els colla amb les terrasses però els veïns exigeixen inspeccions arreu en ares a la convivència. Els educadors fan vaga, els sanitaris també, la policia pateix manca d’efectius i la ciutadania inseguretat, els llogaters reclamen mesures legals, els propietaris més liberalització i els hortolans de Santa Eugènia ploren perquè temen perdre la poca aigua que els arribava de la sèquia, bona part per cultivar cacauets (que ves a saber si són gaire autòctons i ecològics), mentre els aficionats del Girona FC plorem les desventures d’una temporada per oblidar. És el maleït pol·len de primavera que ens afecta a tots? Plou sobre plorat. Snif... n

Subscriu-te per seguir llegint