Mossos als col·legis catalans

El problema de l’educació s’ha convertit en un joc de passar-se la pilota: s’espera que allò que no es resol a casa amb els fills ho solucionin els centres educatius. Els col·legis -cada vegada més exigits- operen sota marcs normatius d’aparença “inclusiva” que, a la pràctica, dificulten assegurar la disciplina a les aules.

A això s’hi suma una tendència normativa que busca minimitzar la repetició de curs -fent-la excepcional a primària i limitant-la a secundària-, cosa que ha contribuït a reduir l’exigència acadèmica i a permetre la promoció d’alumnes sense haver assolit els coneixements necessaris.

Els efectes són visibles: la disciplina es debilita quan disminueixen les conseqüències reals davant el baix rendiment o la mala conducta. Amb límits més difusos, augmenta la dificultat per mantenir l’ordre a classe. Informes internacionals com les proves del programa PISA reflecteixen, des de fa anys, dificultats persistents en el sistema educatiu.

En aquest context, en què una mínima gota faria vessar el got, la Generalitat de Catalunya ha presentat un projecte pilot que ha generat debat. La proposta preveu la presència d’agents de paisà dels Mossos d’Esquadra en centres educatius. La seva funció no seria la d’exercir com a policia visible, sinó participar en tasques de prevenció, acompanyament i, si cal, intervenció.

La iniciativa, impulsada pel Departament d’Educació i Formació Professional, podria arribar a escoles i instituts de tot Catalunya. La mesura ha provocat rebuig en part del professorat i d’associacions de famílies, que en qüestionen l’enfocament. En alguns casos, les crítiques han estat desproporcionades: no es tracta de militaritzar els centres ni de professors amb pistoles taser.

Tanmateix, no deixa de ser cridaner que es recorri a la policia en nom de la “convivència escolar”. Com han assenyalat nombrosos comentaris a xarxes i fòrums, el problema de fons no és policial, sinó educatiu i social. El focus s’hauria de situar en un pla de millora de la convivència, l’educació en valors i el respecte a l’aula, començant per l’entorn familiar.

Quan, davant el deteriorament de certs indicadors, la resposta institucional consisteix a introduir un element de control extern, cal preguntar-se si no s’estan esquivant les causes estructurals. L’educació, ben entesa, comença a casa. I potser és allà on s’hauria de recuperar una part de l’exigència que avui es desplaça cap a l’escola, i ara cap a la policia.