A un any vista de les municipals

D’ara endavant l’olla començarà a bullir: des de presentacions de candidats fins a l’aparició de llistes electorals. El país es troba a un any vista de les eleccions municipals i a tots els pobles i ciutats de casa nostra es multiplicaran els actes i col·loquis de les diferents agrupacions, coalicions o partits polítics.

Ben segur que avui la incògnita més important és a la capital. Mentre Guanyem, Junts i ERC ja tenen candidats, del PSC i Aliança Catalana no se’n sap res. Els socialistes guanyaren les darreres eleccions municipals a Girona, però el tripartit barrà el pas de Sílvia Paneque a l’alcaldia. Ara mateix es desconeix si l’actual consellera repetirà o bé la llista l’encapçalaran Marc Laumà o bé Pere Parramon. Sense candidat socialista oficial, el camí de Lluc Salellas serà més planer i darrerament la seva activitat a les xarxes socials es frenètica. D’altra banda, Aliança Catalana –que pot sumar dues o tres regidories– no té cap de llista. Malgrat que totes les enquestes a nivell nacional li donen un ascens important, li costa confeccionar candidatures amb cara i ulls. I prova d’això és que des de Sant Jordi s’espera un nom que tampoc arriba a Barcelona.

Junts és la formació amb més implantació territorial a les comarques gironines. Sortirà a defensar alcaldies com les de Figueres, Olot o Banyoles, per exemple. A hores d’ara Jordi Masquef sembla el més ben posicionat, però tant Agustí Arbós com Miquel Noguer poden repetir i aconseguir sengles majories absolutes, la qual cosa avui no és senzill. Però cap dels tres haurà d’enfrontar-se a opositors amb massa popularitat.

Per la seva banda ERC aspira a repetir resultats i té feus com Salt a on no els serà fàcil conservar l’alcaldia, atesa la sociologia local i al ventall de grups municipals de signe completament oposat. La presència republicana en poblacions rurals de comarques com el Pla de l’Estany, el Gironès o l’Alt Empordà pot afavorir-los en cas que pretenguin arribar a la presidència de la Diputació. En aquest sentit, els dirigents del partit avaluaran amb lupa els resultats de Pau Presas a Cassà de la Selva.

Quant al PSC, la seva implantació és a la costa: les alcaldies de Portbou, l’Escala, Platja d’Aro, Palafrugell, Blanes o Lloret de Mar en són un exemple. Jordi Hernández i Adrià Lamelas hauran de pedalar de valent, perquè pactes entre grups diferents els poden complicar la reelecció. Tanmateix, serà bo veure si el PSC amplia el seu nombre de llistes, tenint present que governa la Generalitat de Catalunya.

Aquestes formacions –Junts, ERC i PSC– són les que tenen una notable implantació territorial a casa nostra. PP i Vox poden articular un grapat de llistes, però són més plataformes electorals que no pas fruit del treball opositor de grups locals.

Cal no oblidar la força de les candidatures independents sobretot a la comarca de la Selva, on disposen d’alcaldies com les de Santa Coloma de Farners o Arbúcies. La seva implantació els permet presència en ens supramunicipals com el Consell Comarcal o la Diputació de Girona.

A la demarcació la CUP ocupa l’espai més radical d’esquerres en determinats municipis petits i mitjans. Al Gironès defensarà les alcaldies de Cervià de Ter i l’emblemàtica de Celrà. Aquesta darrera ja és històrica i no sembla que puguin tenir massa dificultats per a tornar a guanyar amb certa comoditat.

Finalment caldrà veure què passa amb Aliança Catalana. Sílvia Orriols –després del lamentable espectacle del PSC– apunta cap a una clara majoria absoluta a Ripoll. De moment només ha presentat uns candidats no massa coneguts a Banyoles i Figueres, però caldrà veure quantes llistes pot oferir en uns moments òptims en què totes les enquestes la situen com una formació en ascens.

La política municipal és la més propera als veïns i veïnes. No és fàcil i vol una dedicació absoluta. Molts alcaldes i regidors són professionals, però molts altres treballen en favor del seu municipi sense cap retribució pública. La societat hauria d’estar agraïda a uns homes i dones que treballen en favor dels ciutadans sense estalviar esforços i defensant el bé comú.

Subscriu-te per seguir llegint